Jean-François Gallotte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean-François Gallotte
Biografia
Naixement18 novembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsDavid Grossexe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, locutor de ràdio, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRadio Carbone 14 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0303145 Allocine: 11291 Allmovie: p196013 TMDB.org: 49863 Modifica el valor a Wikidata

Jean-François Gallotte és un actor i director de cinema francès nascut el 18 de novembre de 1953 a París .

Biografia[modifica]

Després de la seva formació d'actor sota la direcció d'Antoine Vitez, Jean-François Gallotte va començar a practicar el teatre de carrer. Va treballar amb diverses companyies -el Théâtre Imaginaire, la Compagnie de la Jacquerie)- abans de dedicar-se a la direcció d'un primer curtmetratge a finals dels anys setanta.[1]

També va ser presentador a la ràdio Carbone 14,[2] un experiència a la qual, amb Joëlle Malberg, va dedicar una pel·lícula.[3]

Filma amb freqüència per a televisió i cinema mentre actua als escenaris dels teatres parisencs.

El seu llargmetratge Le Chien es va presentar al 37è Festival Internacional de Cinema de Canes a la selecció Perspectives du cinéma français.[4]

Segons Sandrine Marques (Le Monde, 17 de març de 2015), Jean-François Gallotte és "un artesà únic del cinema francès" i "cultiva un art consumat de escletxa".

Membre de la junta directiva del Centre national des arts de la rue et de l'espace public Oposito, Le Moulin Fondui de la cooperativa audiovisual Les Mutins de Pangée.

Filmografia[modifica]

Actor[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Curtmetratges[modifica]

Televisió[modifica]

Director[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Teatre[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Philippe Rège, Encyclopedia of French Film Directors, 2010, p. 421
  2. Thierry Lefebvre, Carbone 14. Histoire et légende d'une radio pas comme les autres, INA, 2012
  3. Philippe Person, Le Monde diplomatique, janvier 2012
  4. Site du festival
  5. (francès) Les messagers Arxivat 2020-10-31 a Wayback Machine.
  6. «Jamais deux sans trois». lesmutins.org. Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 13 setembre 2023].

Enllaços externs[modifica]