Vés al contingut

Jeroni Bernich

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJeroni Bernich
Activitat
Ocupacióorganista Modifica el valor a Wikidata

Jeroni Bernich va ser un escolà i organista de finals S. XVIII - primera meitat S. XIX. En els seus primers anys era resident d'Olot, en un moment en què s'inicia un declivi econòmic i diferents problemes bèl·lics (la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814)). Aquesta situació no es van notar fins dècades més tard a causa el procés de desindustrialització del sector tèxtil.[1]

Formació[modifica]

Bernich es comença a formar entre el 1826 i 1827 per Ignasi Parella Basanyas a la capella d'Olot. Va substituir al mateix Ignasi Parella com a entonador i escolà major l'any 1826 a l'Església de Sant Esteve durant el mestratge d'Honorat Alberich (1826). No solament ell hi realitza el paper d'entonador i escolà major, també d'altres, com per exemple: Josep Colom, Ramon Giró, Gil Quintana, o cantors com Josep Aubert o Simonet.[2]

Finalitza els seus estudis d'orgue a Barcelona, on, l'any 1828, fou elegit cantor de la catedral.[3]

Referències[modifica]

  1. Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme «Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa». La capella de música de Sant Esteve d'Olot i els compositors dle seu fons musical, 2012, pàg. 123.
  2. Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme «La capella de música de Sant Esteve d'Olot i els compositors del seu fons musical». Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, 2012, pàg. 69.
  3. Gregori Cifré, Gregori; Monells i Laque, Carme «Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'Església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa». La capella de música de Sant Esteve d'Olit i els compositor del seu fons musical, 2012, pàg. 111.