Joan Antoni Samaranch Salisachs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Antoni Samaranch Salisachs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióStern School of Business
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perVicepresident del COI (2016-)
Activitat
OcupacióDirigent esportiu i empresari
Membre de
Família
CònjugeCristina Bigelli Modifica el valor a Wikidata
Fills4
ParesJoan Antoni Samaranch i Torelló Modifica el valor a Wikidata  i María Teresa Salisachs Rowe Modifica el valor a Wikidata
GermansMaría Teresa Samaranch Salisachs Modifica el valor a Wikidata
Premis

Olympics.com: mr-juan-antonio-samaranch Modifica el valor a Wikidata

Joan Antoni Samaranch Salisachs (Barcelona, 1 de novembre de 1959) és un dirigent esportiu i empresari català.[1] Des del 4 d'agost de 2016 és vicepresident del Comitè Olímpic Internacional,[1] entitat que va presidir entre 1980 i 2001 el seu pare, Joan Antoni Samaranch i Torelló.

Trajectòria professional[modifica]

Casat i amb 4 fills, cursà un màster en administració d'empreses a la New York University i es graduà en enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya.[2] De 1982 a 1986 fou director de comptes de International Flavours and Fragances.[2] Entre 1986 i 1989 fou analista de la First Boston Corporation, a Nova York.[2] De 1989 a 1991 va ser soci i vicepresident de l'àrea de finances corporatives de la firma anglesa S.G. Warburg & Co. És conseller delegat de l'empresa GBS Finanzas, S.A., de la que fou soci fundador el 1991 conjuntament amb Pedro Gómez de Baeza Tinturé.[3] GBS Finanzas presta serveis de banca d'inversions (fusions i adquisicions), gestió de grans patrimonis, family offices i immobiliari i agència de valors, i el 2016 comptava amb 80 treballadors repartits entre Espanya, Portugal, Estats Units i Llatinoamèrica.[4]

El desembre de 1991 fou nomenat membre del consell d'administració d'Ercros, succeint el seu pare, i ambdós van ser imputats l'any 1999 en el judici de la suspensió de pagaments de juny de 1992 d'aquesta empresa.[5] També fou conseller de l'empresa constructora Huarte, que va ver fallida l'any 1996 i que va construir la clínica privada New Teknon.[6] Ha estat membre del consell assessor de Aon Gil y Carvajal,[2] i és membre del consell d'administració de Port Aventura, vicepresident del Reial Automòbil Club de Catalunya, president de RACC Travel, president del Golf de Caldes i membre del consell assessor europeu de CITI.[7]

L'any 2013 anuncià l'acord entre la Fundació Samaranch, creada el 2012 a Pequín, amb l'empresa turística xinesa Beijing Tourism Group (BTG) per fomentar viatges de ciutadans xinesos a Espanya.[8]

Parla fluidament català, castellà, anglès, italià i francès.[9] Viu a Madrid però sol passar dues nits a la setmana a Barcelona.[10]

Trajectòria com a dirigent esportiu[modifica]

Samaranch Salisachs s'incorporà al Comitè Olímpic Espanyol el 1989[2] i va ser nomenat membre del Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 2001 en la mateixa sessió en què es retirà el seu pare.[11][12] L'any 2012 fou elegit membre de la comissió executiva del COI en una segona votació en què s'imposà a l'ex-atleta Serguei Bubka per 50 vots a 40.[11] Dintre del COI ha estat membre de les comissions de coordinació dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 de Torí (2002-2006), de Marketing (2004-), de Sport for All (2006-2014), de coordinació dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2014 de Sotxi (2007-2014), de Drets de TV i Nous Mitjans (2014-2015), de Solidaritat Olímpica (2014-), Comunicacions (2015-), de coordinació dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022 de Pequín (2016-), i membre del Consell de Olympic Channel Services S.A., (2015-), membre delegat de Broadcast rights (2015-) i president del consell de Olympic Channel Services S.L. (2015-).[2]

El 4 d'agost de 2016 es va convertir en un dels quatre vicepresidents del COI, en rebre 69 vots a favor i sis en contra, en una sessió en que també va ser elegit el turc Ugur Erdener.[1] Tots dos s'afegiren a l'australià John Coates i al xinès Zaiqing Yu per completar les 4 vicepresidències.[1] Ha estat un dels tres membres del COI encarregats de donar el vistiplau definitiu a la participació dels esportistes russos avalats per les seves federacions internacionals.[1]

Entre 1980 i 1990 fou membre de la junta directiva de la Federació espanyola de pentatló modern[2] i actualment és un dels vicepresidents de la Federació Internacional de Pentatló Modern (UIPM), entitat en la que s'incorporà el 1984 i de la que fou vicepresident primer des de 1996 fins 2012.[9] El 2006 fou fundador de la Fundación Laureus España, entitat que va presidir fins al febrer de 2012, i on es mantingué com a membre del patronat.[13] El març de 2012 fou nomenat president de la fundació Special Olympics España.[14]

Referències[modifica]