Joan Bosch i Cusí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 març 1866  els Vilars (Alt Empordà) |
| Mort | 2 gener 1939 (72 anys) Barcelona |
Joan Bosch i Cusí (Veïnat dels Vilars, Espolla, Alt Empordà, 13 de març de 1866 - Barcelona, 2 de gener de 1939.) Fou un mestre i escriptor català vinculat al moviment de renovació pedagògica i a la restauració del català a l'escola.
Biografia[modifica]
Fill de pagesos i orfe de pare als tretze anys, anà a estudiar a l'escola d'Espolla. Allà tingué per mestre Antoni Balmaya i Ros un dels docents més destacats de la Catalunya del segle xix. Decidit a ser mestre, ingressà a l'Escola Normal de Magisteri de Girona i va acabar la seva formació a la Normal de Barcelona. El 1884 obtingué el títol i durant un curs fou mestre de Llançà. Es casà amb Serafina Pujolar i Lanciano (1876-1939), mestra i filla dels mestres de Garriguella.
L'octubre de 1885 el matrimoni es traslladava l'escola pública de la vila de Tortellà. Durant vint-i-set anys es feren càrrec, cadascun dels esposos, de l'escola de nois i de l'escola de noies. La jove parella de mestres replantejaren la metodologia de les seves escoles a l'ombra dels corrents pedagògicament renovadors. Tot basant l'aprenentatge en l'observació i l'experimentació en el context que oferia la natura de l'Alta Garrotxa. Entre els seus alumnes s'hi troba a Joan Roura- Parella a qui Bosch animà a continuar estudis a l'Escola Normal gironina. El juny de 1895 Joan Bosch aconseguia, amb la màxima qualificació, el títol de Mestre Normal. A inicis de 1912 Joan Bosch i Serafina Pujolar es traslladaren a l'escola de Berga. Dos anys més tard Bosch era nomenat director d'aquella escola.[1]
La seva tasca en favor de les millores professionals i tècniques del magisteri públic el portaren, el 1912, a ser elegit president de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya. Ja l'any 1905 havia assistit a l'assemblea de l'Asociación Nacional de Maestros a Madrid, on destacà per la seva defensa d'un sou personal per als mestres i l'escalafó general. També publicà un bon nombre d'articles vindicant la tasca i dignitat professional dels mestres i en especial de l'escola rural. Aquesta defensa dels mestres i la projecció de tasca pedagògica portada a terme a l'escola de Tortellà el feu mereixedor, el 1909, del nomenament de Cavaller de l'Orde Civil d'Alfons XII.[2]
El 1916 fou cridat a dirigir les escoles del Patronat Ribas, a Rubí del qual era president l'advocat i polític Jaume Carner i Romeu. Foren una de les primeres escoles de patronat en participació de l'Estat fet que les equiparava a les "escoles nacionals". Bosch va mantenir així la seva situació com a mestre públic. Intervingué activament en el disseny i concepció del nou edifici aixecat per allotjar les escoles del Patronat Ribas obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Tot i que a criteri d'Alexandre Galí, el nou edifici encara era massa deutor de la concepció tradicional de l'espai escolar.
Sota la direcció de Bosch i Cusí les escoles del Patronat Ribas formaren part dels centres educatius d'assaig que obriren el moviment de renovació pedagògica català del primer terç del segle xx. També Bosch impulsà l'estudi i presència del català a aquelles escoles.[3]
Ell mateix ha deixat testimoni del seu pensament pedagògic i de la tasca duta a terme a les escoles del Patronat Ribas en un text inèdit escrit durant la Guerra Civil. Una selecció del qual, precedida d'una introducció, fou publicada el 2006 per Salomó Marquès.[4]
L'any 1931 el Patronat Escolar de Barcelona el nomenà director de la secció de nois del nou Grup Escolar Milà i Fontanals al cor del barri del Raval. On treballà fins a la seva jubilació el 1936. La secció de noies era dirigida per Rosa Sensat i Vilà.[3]
El 1932 les associacions provincials de mestres aplegades a Olot, varen homenatjar a Bosch i Cusí.[2]
Publicacions[modifica]
- Principios de lectura. Olot : Impremta Llibreria de Joan Bonet, 1892
- Carteles de lectura .Olot: c.1892.
- Ejercicios manuscritos para la escritura al dictado. Barcelona: Tip. L'Avenç, 1900. 2ª ed.
- Historia de España: grado medio. Girona: Dalmau Carles, 1928,
- Historia de España: Grado elemental. Girona: Dalmau Carles Pla,1904,
- Prosodia y ortografía: lengua castellana. Girona:Dalmau Carles Pla,1907,
- Nociones de Historia de España. Girona: Dalmau Carles Pla,1919
- Quince años en las Escuelas Ribas, 1916-1931, Barcelona, Ploion Editors, 2006, Introducció de Salomó Marqués.
Referències[modifica]
- ↑ «Joan Bosch i Cusí.Mestre i pedagog empordanès». Mariona Vila i Bosch, 2006.. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 141.
- ↑ 3,0 3,1 Galí, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. 1900-1936. Llibre II. Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1978, p. 148 – 151.
- ↑ Bosch i Cusí, Joan. Quince años de las Escuelas Ribas,. Barcelona: Ploion Editors, 2006. Estudi Introductori de Salomó Marquès.
Bibliografia[modifica]
- Pàgina web oficial d'en Joan Bosch i Cusí. Mestre i pedagog empordanès. 2006. http://www.joanboschcusi.info
- Galí, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. 1900-1936. Llibre II. Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1978, p. 148 – 151.
- Bosch i Cusí, Joan. Quince años de las Escuelas Ribas,. Barcelona: Ploion Editors, 2006. Estudi Introductori de Salomó Marquès.
- Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 141.
- VILA, Mariona Joan Bosch i Cusí. Mestre i pedagog empordanès. 2006. https://www.rivel.com.es/Joan_Bosch_Cusi_el_Mestre.pdf