Joan Guiu i Miralpeix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Guiu i Miralpeix
Biografia
Naixement1834 Modifica el valor a Wikidata
Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort1872 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriptor, ecònom Modifica el valor a Wikidata
GènereProsa i poesia cristana Modifica el valor a Wikidata
Influències

Joan Guiu i Miralpeix (Sant Hipòlit de Voltregà, 1834 – Cornellà de Llobregat, 1872) fou un ecònom, sacerdot i escriptor català.[1][2] La seva obra romàntica, cultivada en els gèneres literaris de la poesia i la prosa, és una de les més destacades de la prerenaixença vigatana i es preserva al Museu Episcopal de Vic.[3][4][5]

Biografia[modifica]

Joan Guiu i Miralpeix va néixer a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) l'any 1834 i va cursar bona part dels seus estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona, amb una probable estada també al Seminari de Vic.[4][6] Va exercir de mossèn a les parròquies de Sant Martí Sarroca, de la vila de Gràcia i de Cornellà de Llobregat —sempre dins del bisbat barceloní.[3][4]

Guiu i Miralpeix va desenvolupar la seva vida majoritàriament fora de la Plana de Vic i mai va participar activament de l'ambient cultural o literari, si bé se'n va impregnar durant diverses estades estiuenques.[5] Hi ha registres que afirmen que va sojornar a Vic durant el Nadal de 1855 i també els estius de 1854 a 1858 —etapes durant les quals rebria la influència del Seminari de Vic i d'autors tals com els també osonencs Jacint Verdaguer i Jaume Collell i Bancells.[4][5]

Durant la seva estada com a ecònom i mossèn a Cornellà de Llobregat s'esdevingué la Revolta de les Quintes de 1870, any en què fou cremat l'Arxiu Municipal d'aquesta vila. L'Arxiu Parroquial es pogué salvar mercès a la intervenció del seu vicari mossèn Sadurní Colomer.[7] Dos anys després, Guiu i Miralpeix va morir abans d'assolir la quarantena en aquesta localitat —en la qual va finalitzar la seva obra mestra poètica, La llegenda de la Gleva.[5][6]

Obra literària[modifica]

Les obres de Joan Guiu i Miralpeix s'allunyen en certa manera dels nous corrents que van adoptar els seus coetanis vigatans i són considerades més aviats tradicionalistes i dependents del Romanticisme del segle anterior.[3][4][5] El seu estil poètic adopta una certa transició i combina referents de caràcter rococó, neoclàssic i barroc,[3][5] amb clares reminiscències de Francesc Vicent Garcia.[3]

L'obra més destacada que va publicar l'escriptor i religiós osonenc es titula La llegenda de la Gleva, escrita entre 1868 i 1872.[5] És considerada la més ambiciosa de l'autor i la va escriure durant els darrers anys de vida a Cornellà de Llobregat: es constitueix com un poema d'èpica religiosa i de 2.170 versos[3][4] que el setmanari religiós La Veu del Montserrat de 1885 va qualificar com a «tendríssima composició que ab justícia col·loca a son autor en la pléyade de l'escola vigatana».[6]

A més a més, Guiu i Miralpeix va escriure també altres poemes cristians i de circumstàncies en llengua catalana i castellana, una narració epistolar en prosa i de caràcter amorós en català, i va signar diverses cartes amoroses en castellà.[3][5]

Referències[modifica]

  1. Pelfort Pujol, 1979, p. 180.
  2. Ramisa, 1985, p. 179.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Joan Guiu i Miralpeix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Serrabassa i Puntó, Pol. La Renaixença literària a Vic: dels orígens a la consolidació (PDF) (tesi). Vic: Universitat de Vic, desembre de 2017. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Prats Vidal, David. Joan Guiu Miralpeix: vida i obra catalana (tesi). Universitat de Girona: Universitat de Girona, 2001. [Enllaç no actiu]
  6. 6,0 6,1 6,2 «Secció literària» (PDF). La Veu del Montserrat, núm. 40, octubre 1885, pàg. 6.
  7. Pelfort Pujol, 1979, p. 77.

Bibliografia[modifica]

  • Pelfort Pujol, Onofre. Notes històriques de Cornellà del Llobregat. Esplugues de Llobregat: Imp. Delfos, 1979. ISBN 8430004238. 
  • Ramisa, Maties. Els orígens del catalanisme conservador i "La Veu del Montserrat" 1878-1900. Vic: Eumo, 1985. ISBN 847602066X.