Joan Salvat i Bové
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1896  Tarragona |
| Mort | 25 gener 1985 (88 anys) Barcelona |
| Cronista oficial Ajuntament de Tarragona | |
| 1929 – 1984 – Josep Maria Sabaté i Bosch → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - farmàcia |
| Activitat | |
| Ocupació | arxiver, militar, escriptor, historiador, farmacèutic |
| Carrera militar | |
| Rang militar | coronel |
Premis | |
Joan Salvat i Bové (Tarragona, 30 de juliol de 1896 - Barcelona, 25 de gener de 1985)[1] va ser un arxiver,[2] historiador[3] i escriptor català, cronista oficial de Tarragona durant més de cinquanta anys.[1] Salvat va ser militar i, sempre en el cos de Farmàcia,[4] va tenir diverses destinacions a les illes i la península, i passà a la reserva amb el grau de coronel.[1]
Biografia[modifica]
Es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona,[5] fet que li va permetre ingressar al cos sanitari de l'exèrcit. Va ser regidor municipal de Tarragona entre 1926 i 1929.[1] L'any 1929 va rebre el títol de cronista oficial de la Ciutat de Tarragona.[6]
L'any 1945 va ingressar a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense[5] i a la Real Academia de la Historia.[7] Van ser moltes les entitats de les quals va ser membre Joan Salvat,[1][5] i diverses les condecoracions i reconeixements que va rebre,[5] com ara la medalla Antonio Agustí el 1952, 1958 i 1973.[6] Més nombroses van ser encara les seves participacions a Radio Tarragona[8] i a la premsa escrita, en especial a Tarragona, Diario de Tarragona i Diario Español,[9] entre altres publicacions;[6] la seva obra s'emmarca dins del que es pot considerar com a folklorisme costumista, tractant temes d'història medieval i moderna.[1]
L'Ajuntament de Tarragona li va dedicar un homenatge el 1971, durant el mandat de l'alcalde Ricardo Vilar Guix. El 1996, a les festes del barri del Cós del Bou, es va descobrir una làpida dedicada pels veïns. La làpida, va ser col·locada al número 5 del Cós del Bou, on hi havia hagut la casa de Salvat i Bové, abans de ser aterrada per l'aviació, durant la Guerra Civil espanyola.[10] Sota l'escut de Tarragona, s'hi gravà aquest text:[1]
| « | En aquesta casa va néixer el dia 30 de juliol del 1896 Joan Salvat i Bové cronista de la ciutat, coronel farmacèutic, tarragoní fidel. Tarragona agost 1996. Festes de Sant Roc. | » |
En el moment de la seva mort, el 1985 a Barcelona, havia estat destituït pocs mesos abans com a cronista oficial de Tarragona pel llavors alcalde Josep Maria Recasens, i li faltaven només un parell de mesos per ser ascendit a general. Havia estat casat amb la canària Juana Elisa Clavijo González.[1] El càrrec de cronista oficial de Tarragona va restar vacant fins al 2009, quan fou nomenat Josep Maria Sabaté i Bosch.[11]
Distincions i condecoracions[5][modifica]
- Creu de Plata de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild.
- Medalla de Plata de la Creu Roja Espanyola.
- Membre honorari de l'Excel·lentíssim Ajuntament de Tarragona per acord del Ple de 25 de juny de 1971.
Llibres publicats[modifica]
- Tarragona en la historia general, Ventura Altés, 1929[5]
- Los gigantes y enanos de Tarragona, Torres Virgili, 1951[5]
- Tarragona y el gran rey Jaime I de Aragón, 1228-1229, Sugrañes, 1957[5]
- Tarragona antigua y moderna a través de su nomenclatura urbana, siglos XIII al XIX, Publicacions de l'Ajuntament de Tarragona, 1961[12]
- Tarragona en la guerra y posguerra de la Independencia, Sugrañes, 1965[5]
- La ciutat i Camp de Tarragona: estudi folklòric (llegendes-costums-tradicions). L'Ajuntament, 1969.[5]
- Las capillas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Col·legi Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona,1981.[13]
- Tesoro biográfico de la Confraria i congregació de la Sanch de Jesucrist, Castells, 1987[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Güell, Manel; Rovira i Gómez, Salvador-J. (coordinadors) «Salvat i Bové, Joan». Biografies de Tarragona, I - II - III, pàg. 326-327.
- ↑ Güell i Cendra, Xavier. Els castells, entre la passió i la història: articles de la primera època d'or, 1851-1889. Cossetània Edicions, 2002, p. 165. ISBN 978-84-95684-56-1.
- ↑ Bargalló i Valls, Josep. «Dels joglars al seguici. El Banderer de la Ciutat». Fet a Tarragona, 22-09-2015. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Cuarta región militar». La Vanguardia Española, 08-02-1959, pàg. 27.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 DISTINCIONS, C. I. (1924). DADES BIOGRÀFIQUES DE JOAN SALVAT I BOVÉ. La política.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «La medalla Antonio Agustín». La Vanguardia Española, 22-02-1973, pàg. 48.
- ↑ «Notas de la región». La Vanguardia Española, 22-08-1946, pàg. 2.
- ↑ «La festividad de San Magín». La Vanguardia Española, 20-08-1966, pàg. 24.
- ↑ Arxiu de textos catalans antics. Fundació Jaume Bofill, 1992, p. 516.
- ↑ Tarragona: escultures, làpides i fonts: Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors, 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.
- ↑ «Josep Maria Sabaté serà el cronista oficial de la ciutat». Tottarragona.cat, 13-03-2009. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ Anglès, Ramon Amigó. Espigoladures onomàstiques. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 64. ISBN 978-84-8415-717-5.
- ↑ Molné, Magí Sunyer i. Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, 1984, p. 5. ISBN 978-84-398-2015-4.