Vés al contingut

Joan Vilar (jurista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Vilar
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista Modifica el valor a Wikidata

Joan Vilar (Barcelona, principis del segle xv- Barcelona post. 1475) fou un jurista català del segle xv. Doctor en ambdós drets i reputat jurista barceloní, fou amic de Jeroni Pau, que li dedicà dos poemes panegírics, i de Pere Miquel Carbonell amb qui mantingué durant l'estiu de 1475 una correspondència literària en llatí "sobre els temes més diversos i artificiosos, sense parar esment ni a l'entorn social ni polític i divagant sobre qüestions erudites o intel·lectuals amb nombroses citacions d'autors clàssics en una cursa competitiva entre els dos, aspirant l'un a donar-ne més que l'altre i viceversa".[1] Així, en les seves cartes, en què fan disquisicions filològiques, consideracions sobre punts obscurs de la genealogia del comtes de Barcelona, elogis mutus i elogis a les obres de Jeroni Pau, els corresponsals citen, com a autoritats, als humanistes Lorenzo Valla i Pier Paolo Vergerio, als gramàtics Sext Pompeu Fest, Priscià de Cesarea i Tortellio, així com a Appià, Aristòtil, Ulpià, Ovidi, Virgili, Ciceró, Persi, Juvenal, Sal·lusti, Plini el Vell i Servi.[2]

Portada de l'edició de 1507 de l'obra de Valesco de Taranta, traduïda per Joan Vilar. Exemplar de la Biblioteca de Catalunya

Va traduir al català el tractat De epidemia et peste, de Valesco de Taranta, publicat a Barcelona el 1475.[3] Com indica Lluís Cifuentes i Comamala,[4] es tracta d'un "regiment de pesta", que fou un dels gèneres preferits per la primera impremta i, en concret, es tracta del primer llibre mèdic imprès a la península Ibèrica,[5] si bé no se'n conserva cap exemplar. Una segona edició (o reimpressió) d'aquesta traducció catalana de Joan Vilar fou impresa a Barcelona per Joan Rosembach el 1507.[6]

Obres[modifica]

  • Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 19 de juny 1475
  • Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 22 de juny 1475
  • Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 28 de juny 1475

Referències[modifica]

  1. Mariàngela Vilallonga,La literatura llatina a Catalunya al segle xv. Repertori bio-bibliogràfic, pàg. 228.
  2. Mariàngela Vilallonga, op.cit., pàg. 229.
  3. Marian Aguiló i Fuster, en el seu Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid 1923 ((Edició facsímil de Ed. Curial, Barcelona-Sueca 1977), pàg. 489, el consigna com a: "Tractat de la epidemia e de pestilencia per mestre Valesco o Valasco de Taranta, mestre en arts e doctor en medicina, traduit de lati en lengua cathalana per en Joan vila, doctor en quiscun dret. Estampat en Barcelona any M.CCCC.LXXV. I afegeix, com a referències d'aquesta obra, avui perduda: Nicolás, Antonio, "Biblioteca Vetus, II, página 306, núm. 651. Méndez, Amat, etc. citan esta obra con la autoridad del primero, que asegura la vió."
  4. Lluís Cifuentes i Comamala, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, Col·lecció Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma 2006 (segona edició revisada i ampliada), pàg. 108.
  5. Cifuentes (op.cit., pàg. 108) indica: "De fet sabem que el primer llibre mèdic imprès a la península Ibèrica fou un tractat de pesta: la traducció catalana del "De epidemia et peste" del metge portuguès Valesc (o Valasc) de Taranta. Aquesta traducció no fou elaborada per cap metge, sinó pel jurista de Barcelona Joan Vilar, que fou professor de Bolonya (1459-1461), en una data pròxima a la de la primera edició (Barcelona, 1475), i els seus destinataris foren els membres de la burgesia local barcelonina. Malauradament, igual com s'esdevé amb altres llibres de gran circulació i ús intens, no conservem cap exemplar d'aquesta edició ("Tractat de l'epidèmia i pestilència"), però sí el testimoni habitualment fiable del bibliògraf castellà Nicolás Antonio, que afirmà (1696) haver-ne vist un. L'existència, recentment confirmada, d'una impremta a Barcelona en aquells anys i el fet que la traducció aragonesa (Saragossa, 1494) es fonamenta en la catalana, no el desmenteixen."
  6. Vegeu la reproducció digital de tal edició barcelonina, sota el títol de «Compendi utilissim contra pestilencia tret de la font de medecina, e conte en si dotze auisos molt notables» a laBiblioteca virtual Joan Lluís Vives

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]