Joan Yago
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1987  (36/37 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Direcció teatral i dramatúrgia |
| Ocupació | dramaturg, guionista, director de teatre, dramaturg |
| Membre de | |
Premis
| |
 | |
Joan Yago (Barcelona, 1987) és un dramaturg català de teatre contemporani[1] i un dels membres fundadors de la companyia La Calòrica.[2] També va ser un dels creadors i guionista de la sèrie Mai neva a Ciutat d'IB3 Televisió.[3][4][5][6]
Biografia[modifica]
Tot i néixer a Barcelona, passà la infantesa i l'adolescència a Palma, on estudià interpretació. L'any 2006 tornaria a Barcelona i el 2011 es llicencià en Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre. Poc abans de graduar-se, cofundà amb uns companys de promoció la companyia teatral La Calòrica,[2] el primer espectacle de la qual seria Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I que s'estrenà el gener del 2010 al Versus Teatre.[7] Des d'aleshores ha sigut el dramaturg de totes les obres de la companyia.
Més enllà de La Calòrica, Yago també ha firmat les dramatúrgies i adaptacions de diverses obres com: Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner, estrenada el 2018 al Teatre Lliure, sota la direcció de Juan Carlos Martel Bayod,[8] o la versió escènica d'El fantasma de Canterville protagonitzada per Joan Pera al Teatre Condal aquell mateix any.[9] També ha escrit altres peces com El Futur (2018),[10] You say tomato (2015)[11] o Aneboda-The Show (2014).[12]
La temporada 2020-2021, Joan Yago va ser un dels autors residents del Centro Dramático Nacional;[13] fruit d'aquella residència va crear l'obra Breve historia del ferrocarril español (2021)[14] que va ser tot un èxit de públic les temporades següents.[15][16]
Obres amb la companyia La Calòrica[modifica]
- 2010: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I[7]
- 2012: Ekstraordinarnyy[17][18]
- 2012: L'editto bulgaro[18]
- 2012: La nau dels bojos[18] (Premi Adrià Gual[19] i Premi Jaume Damians[20])
- 2014: Bluf (Premi Quim Masó)[21]
- 2015: Sobre el fenomen de les feines de merda[22]
- 2017: Fairfly[23] (Premi Max a Autor Revelació i Premi Max a Espectacle Revelació,[24] Premi Butaca al Millor Text i al Millor Espectacle de Petit Format,[25] i Premi de la Crítica a Millor Espectacle de Petit Format[26])
- 2018: Els ocells (Premis Teatre Barcelona a Millor espectacle de petit format)[27][28]
- 2020: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I (reposició al Teatre Lliure)[7]
- 2020: Arbres, vodka i naus voladores[29]
- 2021: De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda? (Premi Butaca al Millor Text i Premis Teatre Barcelona a Millor Autoria Original)[30][31][32]
- 2023: Le congrès ne marche pas[33]
Altres obres[modifica]
- 2009: No sóc Dean Moriarty[34]
- 2011: Sánchez Pernil Aclamat
- 2012: Repúbica bananera[35]
- 2012: Martingala[36]
- 2013: En un país tan llunyà[37]
- 2014: Aneboda-The Show[12]
- 2014: Un lloc comú (Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca)[38]
- 2015: You say tomato (Premi Crítica Serra d’Or de Teatre a millor text teatral en català)[39]
- 2015: Quan venia l'esquadra (a partir de la novel·la homònima de Xesca Ensenyat)[40]
- 2018: El fantasma de Canterville (a partir del conte homònim d'Oscar Wilde)[9]
- 2018: El futur[10]
- 2018: Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner[8][41] (Premi de la Crítica a Millor Dramatúrgia o Adaptació)[42]
- 2019: Entrevistes breus amb dones excepcionals (dins del programa europeu Fabulamundi 2017-2020)[43][44][45][46][43]
- 2021: Breu introducció al western[47]
- 2021: Breve historia del ferrocarril español[14]
Reconeixements i premis[modifica]
- 2014: Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca per Un lloc comú[38]
- 2016: Premi Crítica Serra d’Or de Teatre a millor text teatral en català per You say tomato[39]
- 2017: Premi Butaca al Millor Text per Fairfly[25]
- 2018: Premi Max a Autor Revelació per Fairfly[24]
- 2019: Premi de la Crítica a Millor Dramatúrgia o Adaptació per Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner[42]
- 2021: Premi Butaca al Millor Text per De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?[31]
- 2021: Premis Teatre Barcelona a Millor Autoria Original per De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?[32]
Referències[modifica]
- ↑ «En el meu cas, el mite de l'actor frustrat és 100% cert». Ara, 04-05-2018.
- ↑ 2,0 2,1 «Joan Yago» (en cas). Contexto Teatral. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ CCMA. «TV3 emet "Mai neva a Ciutat", una sèrie sobre el món dels "millennials", a Palma», 03-08-2018. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ Mateu, Margalida. «Els espectadors d’IB3 trien la proposta més atrevida», 24-12-2016. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ Iglesias, Eulàlia. «‘Mai neva a Ciutat’, torna la sèrie revelació mallorquina», 20-09-2018. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Joan». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Cervera, Marta. «La Calòrica recupera su antimonárquico primer espectáculo» (en castellà), 08-01-2020. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 8,0 8,1 «Sis personatges a la recerca de Tomás Giner». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 9,0 9,1 «Joan Pera es converteix en fantasma». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «El futur que som capaços d’imaginar». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «You say Tomato!». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 12,0 12,1 «Planimetria teatral - 04 oct 2015». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Residencies dramatiques CDN 2020-2021».
- ↑ 14,0 14,1 «Breve historia del ferrocarril español - Centro Dramático Nacional». [Consulta: 23 juny 2023].
- ↑ Mendiola, J. A. «La cleptocràcia viatja en tren», 30-10-2022. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ García, Rocío. «Beatriz Jaén, directora de escena: “Los Borbones en escena tienen gracia, en la vida real no tanto”» (en castellà), 18-04-2024. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «EKSTRAORDINARNYY a l'Espai Lliure». La Calòrica, desembre 2012.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 «E la nave va». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «La dansa desbordada». Mercat de les Flors, 2013.
- ↑ «´La nau dels bojos´, Premi Jaume Damians» (en cas). Diario de Mallorca, 15-02-2016.
- ↑ «"Bluff", premi Quim Masó, s'estrena al Temporada Alta». CCMA, 24-10-2014.
- ↑ «Sobre el fenomen de les feines de merda». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «La Calòrica ataca a ‘Fairfly’ la bombolla de l'emprenedoria». Ara, 06-03-2017.
- ↑ 24,0 24,1 «Vull celebrar amb vosaltres que Urdangarin és a la presó». CCMA, 19-06-2018.
- ↑ 25,0 25,1 Cervera, Marta. «'L'ànec salvatge' y 'Scaramouche' triunfan en los Butaca» (en castellà), 27-11-2017. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «La nit de La Maña (i altres premiats)». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Els Ocells». Arxivat de l'original el 2020-11-02. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «'Una gossa en un descampat' triomfa als Premis TeatreBarcelona 2019», 22-09-2019. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «Arbres, vodka i naus voladores | Activitats». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «La consagració escatològica de La Calòrica». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 31,0 31,1 Llumà, Núria Juanico. «'Canto jo i la muntanya balla' triomfa als premis Butaca», 15-11-2021. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ 32,0 32,1 «La Calòrica i Claudia Cedó, premis TeatreBarcelona 2021», 04-10-2021. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «Le congrès ne marche pas | Teatre Lliure | Barcelona» (en castellà). [Consulta: 23 juny 2023].
- ↑ «No sóc Dean Moriarty». Nau Ivanow. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ «Joan Yago i Israel Solà instauren la 'República Bananera' al Versus». Teatralnet, 02-02-2012. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2018. [Consulta: 1 d’octubre 2018].
- ↑ «Martingala, de Joan Yago: delicada y fuerte unión de cuatro solitarios» (en cas). Culturamas, 25-04-2018. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ Palma, Lara Villar. «Personajes ambiguos ´En un país tan llunyà´, un "cuento chino" en el Principal» (en castellà), 27-02-2013. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 38,0 38,1 «Una comèdia agredolça, Premi de Teatre Ciutat d'Alzira». El Punt Avui, 31-10-2014.
- ↑ 39,0 39,1 «La desertització cultural». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Los años 60 se instalan en el Teatre Principal con 'Quan venia l'esquadra'» (en castellà). [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «L'èxit de ‘Sis personatges' és que l'hem fet entre tots». Arrels Fundació, 08-06-2018.
- ↑ 42,0 42,1 «'Una gossa en un descampat', guanyadora dels Premis de la Crítica». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ 43,0 43,1 «Fabulamundi – Playwriting Europe | Journal: Joan Yago on his experience at Teatrul Odeon» (en anglès britànic). [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «'Entrevistes breus amb dones excepcionals' de Joan Yago al Théâtre Ouvert de París». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ Llull, Institut Ramon. «Helena Tornero serà professora de la universitat d'esti». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Home». [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Cowboys a l'atur», 23-05-2024. [Consulta: 27 maig 2024].