Joaquim Pons i Cardona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1780  Maó (Menorca) |
| Mort | 1839 (58/59 anys) Maó (Menorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | lexicògraf |
Joaquim Pons i Cardona (Maó, Menorca, 1780 – 1839) va ser un gramàtic català que destaca per l'elaboració d'un dels primers tractats gramaticals Principis de la lectura menorquina (1804)[1] de la llengua catalana després de la Gramàtica catalana de Josep Ullastre (1743) i la de Joan Petit (1796–1829).[2]
Vida[modifica]
Joaquim Pons fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Reial Acadèmia de la Història, entre altres càrrecs polítics. Publicà Principis de la lectura menorquina[3] (Maó, 1804) una obra per a l'aprenentatge de la lectura del català que aparegué signada pel pseudònim «un mahonès», un fet que feu que en un primer moment fos atribuïda al seu cosí Antoni Febrer i Cardona. El 1819 va ser nomenat director de l'Escola de primeres lletres de Maó com a successor del seu cosí que ostentava el càrrec des de 1815.[4]
Obra[modifica]
Principis de la lectura menorquina[modifica]
En un primer moment, Jordi Carbonell, va atribuir l'obra Principis de la lectura menorquina (1804) —signada sota el pseudònim «un mahonès»— a Antoni Febrer i Cardona,[5] tot i això, estudis posteriors, però, han demostrat que l'autor real de l'obra fou el seu cosí Joaquim Pons i Cardona.[6] Els criteris gramaticals i la forma de l'obra gramaticals són molt semblants als criteris d'Antoni Febrer, amb qui molt probablement col·laboraren en algun moment, i tots dos estan fortament influïts per la gramàtica francesa de De Wailly.[1]
L'obra inclou un alfabet, explicació sobre l'ús dels accents, descripció dels usos vocàlics i consonàntics, les síl·labes i els mots, una llista de verbs per ordre alfabètic, les normes de divisió de síl·labes i de puntuació, l'explicació d'algunes abreviatures i els nombres. Finalment, després de tota això s'hi incloïa una antologia amb oracions i fragments de textos de temàtica religiosa, didàctica i històrica. Quant a l'ortografia, Febrer i Cardona estableix que:[7]
- Els accents serveixen per indicar la síl·laba tònica d'un mot i el timbre de les vocals. L'accent agut és emprat per a les vocals tòniques obertes ([a], [ɛ] i [ɔ]) i l'accent greu és emprat per a les vocals tòniques tancades ([o] i [e]). A més, l'autor també fa servir l'accent circumflex per indicar la vocal neutra tònica ([ə]) present en els dialectes balears.
- En les consonants limità l'ús de la x pel so palatal [ʃ], de manera que pels sons [ks] farà servir cs (ex. complecs) i gz pels sons [gz] (ex. egzámen). Empra la q davant de la semiconsonant [w] (ex. quatre). Limita l'ús de la ç (ex. açó) i no distingeix gràficament els sons de la ela geminada ([ll]) i el so de la ela palatal ([ʎ]) (ex. illuminar, sillabas, llemosí, ells…).
- Les síl·labes se separen a final de ratlla quan hi ha consonants dobles (ll, cc o rr), menys en el cas que la doble ela es tracti del dígraf ll ([ʎ]).
- L'apòstrof s'empra sempre que s'elideix una vocal (ex. d'haver, s'han, qu'el, l'ortografia, d'el…)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Joaquim Pons i Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Campabadal i Bertran, Mireia. El pensament i l'activitat literària del Set-cents català. Volum 1: Ideologia il·lustrada i renovació cultural. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004, p. 27-28.
- ↑ Serrabou, Jordi Ginebra; Paredes, Maria; Pons, Antoni-Joan «Dos documents sobre els "Principis de la lectura menorquina" (1840) de Joaquim Pons i Cardona». Abadia de Montserrat. Abadia de Montserrat, 1997, pàg. 109–118.
- ↑ Paredes Baulida, Maria. «Antoni Febrer i Cardona». LletrA. [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ Carbonell i de Ballester, Jordi «Notes sobre els "Principis de la lectura menorquina" de 1804». Estudis de llatí medieval, 6, 1961, pàg. 195-214.
- ↑ Paredes i Baulida, Maria. Antoni Febrer i Cardona, un humanista il·lustrat a Menorca (1761-1841). Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l'Abadia de Montserrat., 1996, p. 196.
- ↑ Carbonell i de Ballester, Jordi «Notes sobre els "Principis de la lectura menorquina" de 1804». Estudis de llatí medieval, 6, 1961, pàg. 195-214.