Joaquim de Sentmenat i de Sarriera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894  Barcelona |
| Mort | 2 març 1968 (73/74 anys) |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Cònjuge | Maria de la Soledad Osorio de Moscoso y de Reynoso, Duquesa de Santangelo (en)  (1920–) |
Joaquim de Sentmenat i de Sarriera (Barcelona, 1894 - 2 de març de 1968)[1] fou un polític català, VIII marquès de Sentmenat i X marquès de Ciutadilla, Gran d'Espanya.
Trajectòria[modifica]
Fill de Joaquim de Sentmenat i Patiño i Joaquima de Sarriera i de Vilallonga, a la mort del seu pare en 1924 va heretar els dos marquesats. En 1920 es casà amb María de la Soledad Osorio de Moscoso y Reynoso (1901-1975), IV duquessa de Santángelo, Gran d'Espanya i dama d'honor de la reina.
Tenia grans propietats a Castellar del Vallès i fou membre del consell d'administració del Banco Vitalicio de España. Va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1924 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona. Es va mostrar hostil a la Segona República Espanyola des del primer moment degut als plets per la retirada dels seus títols nobiliaris i els plets amb el municipi de Sentmenat per la canalització de les aigües de les seves terres. El 1932 va col·laborar amb la Sanjurjada.[2] El seu pla era apoderar-se de l'Ajuntament de Barcelona, però el cop fracassà, fou detingut i deportat a Villa Cisneros (Sàhara Espanyol). El febrer de 1934 fou amnistiat pel govern d'Alejandro Lerroux. Quan esclatà la guerra civil espanyola va fugir cap al bàndol revoltat i les seves terres foren expropiades. Va lluitar en l'exèrcit revoltat com a capità d'artilleria i el 28 de gener de 1939 entrà a Sentmenat al capdavant de les tropes que comandava.[3]
Fou president de la Societat del Gran Teatre del Liceu,[4] president del Reial Cos de la Noblesa Catalana i cavaller de la Maestrança de València.[1]
Llegat[modifica]
Tingué la seva residència al Palau de Sentmenat de Barcelona, actualment seu de l'escola Eina, i a la Casa del Marquès de Sentmenat de la plaça Urquinaona també a Barcelona, desapareguda el 1974.[5]
El 1942 se li dedicà el darrer tram de l'antiga Travessera Vella de Les Corts, amb el nom de carrer de Marquès de Sentmenat, que es manté actualment.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Necrològica a l'ABC
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.267. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ «75 anys després». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r maig 2015].
- ↑ «Edición del miércoles, 02 abril 1941, página 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA : CASA DEL MARQUÈS DE SENTMENAT. Plaça Urquinaona (1882-1974)», diumenge, 2 gener 2011. [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA : TRAVESSERA VELLA DE LES CORTS», diumenge, 20 setembre 2015. [Consulta: 24 octubre 2021].