Johann Veldener

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohann Veldener
Biografia
Naixementbisbat de Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Mortmil·lenni II (>1487) Modifica el valor a Wikidata
Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Colònia
Utrecht
Lovaina
Bruges
Culemborg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeditor (1478–1483), dibuixant, punchcutter (en) Tradueix, xilògraf, enquadernador, impressor, type founder (en) Tradueix, tipògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1472 Modifica el valor a Wikidata –  1487 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Johann Veldener (bisbat de Würzburg i Würzburg - Lovaina, mil·lenni II (>1487)), també conegut com a Jan Veldener o Johan Veldenaer; va ser un dels primers impressors a Flandes. Va treballar com a impressor a Colònia, juntament amb William Caxton, que potser va finançar els seus primers llibres. Tots dos van marxar a Flandes el 1472. Les proves indiquen que Veldener va ajudar a Caxton a establir la seva impremta a Bruges i va ajudar a imprimir-hi la seva primera obra, el Recull de les Històries de Troye 1472-1473 de Raoul Lefèvre. Després, Veldener va anar a Lovaina i hi va establir la seva impremta, convertint-se en el segon impressor a Lovaina després de Joan de Westfàlia, i el tercer o quart als Països Baixos. Va ingressar a la Universitat de Lovaina el 30 de juliol de 1473 a la facultat de Medicina.[1]

Va deixar Lovaina el 1477, després que la mort de Carles l'Atrevit provoqués disturbis a la ciutat, i se'n va anar a Utrecht. Quan aquesta ciutat també va tenir problemes, va Va deixar Lovaina el 1477, després marxar a Culemborg, i finalment va tornar a Lovaina el 1484.[2]

Veldener també era conegut per crear tipus de lletra, tant per a la seva pròpia obra com per a altres, i es creu que Caxton es va emportar una de les tipografies de Veldener amb ell a Anglaterra i la va utilitzar entre d'altres en la seva primera edició dels Contes de Canterbury. És probable que més tard comprés també una sèrie d'altres tipus de lletra a Veldener.[3][4]

Mentre estava a Utrecht, Veldener també suposadament va escriure un Chronyck van Hollandt, Zeelandt, ende Westvrieslandt (una Crònica d'Holanda, Sealand i Frísia Occidental), que es va reimprimir el 1650 a Utrecht. Altres obres que se li atribueixen són el Cronijcken van Enghelant (una crònica dels reis anglesos fins al 1460), el Cronijcken van Utrecht ('una història del bisbat d'Utrecht'), el Cronijcken van Gelre, el Cronijcken van Cleve i el Cronijcken van Brabant. Actualment es creu que aquestes obres eren anònimes i impreses per ell, i que les atribucions posteriors a ell com a escriptor són errònies.[5]

Obres impreses per Veldener[modifica]

A Colònia (1471-1472)[modifica]

  • Walter Burley, De vita philosophorum
  • Papa Pius II, De duobus amantibus
  • Gesta Romanorum
  • Flores Sancti Augustini
  • Bartholomeus Anglicus, De proprietatibus rerum

A Lovaina (1473-1477)[modifica]

1473[modifica]

1474[modifica]

1475[modifica]

  • Angelus de Gambiglionibus de Aretio, també conegut com Angeli Aretini o Angelo Gambiglioni, Lectura super institutionibus
  • Werner Rolevinck, Fasciculus temporum (el segon llibre il·lustrat que s'imprimirà als Països Baixos)
  • Lucan, Farsàlia
  • Laurentius Valla, Elegantiae linguae latinae

1476[modifica]

  • Un almanach, considerat com l'almanach imprès més antic conegut als Països Baixos[6]
  • Carolus Maneken, Formulae epistolarum (primera impressió d'aquest llibre)
  • Papa Pius II, Epistolae familiares et in cardinalatu editae i Legatio Friderici III ad summum Pontificem super declaratione concordiae

1477[modifica]

A Utrecht (1478-1481)[modifica]

1478[modifica]

  • Epistolae et Evangelia o Alle die Epistolen en Ewangelien, metten Sermoenen van den gheheelen jare (reimprès el 1479 i el 1481)

1479[modifica]

1480[modifica]

  • Werner Rolevinck, Boeck datmen hiet Fasciculus temporum, reeditat amb algunes cròniques addicionals (atribuïdes de vegades a Veldener); aquesta és la primera traducció d'aquest llibre (publicada per primera vegada en llatí el 1474, versió llatina impresa per Veldener el 1475)
  • Jacobus de Voragine, Dat passionael ofte gulden legende mit das martirologium
  • Lucas de Tollentis, Litterae indulgentiarum anni jubilaei causa 1480

A Culemborg (1483-1484)[modifica]

1483[modifica]

  • Spieghel der menschlicker behoudenisse
  • Boec van den Houte
  • Spinroc

1484[modifica]

  • Kruidboeck a Dietsche (possiblement imprès a Lovaina)

De nou a Lovaina (1484-1487?)[modifica]

  • Alphabetum divini amoris (dues edicions)
  • Vocabularius (en francès i holandès i llatí)

1484[modifica]

1485[modifica]

  • Herbarius en llatí (reimprès amb il·lustracions el 1486)

1486[modifica]

1487[modifica]

  • Valoració van den gelde

Referències[modifica]

  1. Blake, Norman Francis. William Caxton and English Literary Culture. Continuum International Publishing Group, 2003, p. 328. ISBN 9781852850517. 
  2. Padmos, Tineke. De geleerde wereld van Keizer Karel (en dutch). Leuven University Press, 2000, p. 308. ISBN 9058670716. 
  3. Hellinga, Lotte. The Cambridge History of the Book in Britain Volume 3. Cambridge University Press, 1999, p. 832. ISBN 9780521573467. 
  4. «Caxton's Chaucer 1. The printing type». British Library. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2014. [Consulta: 7 agost 2012].
  5. Carasso-Kok, Marijke. Repertorium van Verhalende Historische Bronnen uit de Middeleeuwen (en dutch). Brill Archive, 1981, p. 498. ISBN 9789024791323. 
  6. «Tijd gebonden» (en dutch). National Library of the Netherlands. Arxivat de l'original el 8 febrer 2010. [Consulta: 8 agost 2012].

Bibliografia[modifica]