Johanna Hård
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1789  Göteborg (Suècia) |
| Mort | 12 març 1851 (61 anys) Estocolm (Suècia) |
| Activitat | |
| Ocupació | pirata |
Johanna Hård, nascuda a Jungberg el 3 de desembre de 1789, morta el 12 de març de 1851 a Estocolm, fou una dona sueca acusada (però no condemnada) de pirateria.[1]
Infància i joventut[modifica]
Johanna va créixer en una granja de lloguer benestant a Hisingen, a Göteborg. Després d'enviduar, es va traslladar a Vrångö, amb dificultats per guanyar-se la vida. Va ser posada a disposició judicial per haver navegat a Dinamarca venent teixits de contraban, violant d'aquesta manera la normativa duanera.
El 1822 es va descobrir un nen mort nascut enterrat a prop de casa seva i va ser portada a disposició judicial per infanticidi, però va ser alliberada un cop examinat el cos perquè es considerà que el nen havia nascut mort.
Pirateria[modifica]
El 1823 fou acusada de pirateria juntament amb el seu camperol Anders Andersson, tots dos residents a Vrångö, el barquer Johan Andersson Flatås de Göteborg (casat amb la seva tia), el pescador de Styrsö Christen Andersson i el seu masover Carl Börjesson. Un vaixell, el Frau Mette, de Dinamarca, havia estat trobat encallat i saquejat a Fotö (al sud d'Öckerö) amb la seva tripulació assassinada. Les pistes portaven a les persones esmentades.
Durant el judici, va sorgir que a la casa de Johanna Hård a Vrångö s'havia elaborat un pla per segrestar i saquejar una embarcació i després vendre'n el botí, és a dir, cometre pirateria. Hard va ser descrita com el cervell darrere de l'operació. Segons s'afirmava, van fer senyals al Frau Mette per atreurer-la, fent veure que necessitaven aigua i foc. El capità, el grumet i el timoner foren els primers afusellats i, si bé els dos primers moriren, el tercer fou llançat després per la borda.[1]
Hård va negar tots els càrrecs, però el seu coacusat va declarar que, tot i que Hård no havia estat present durant l'atac al vaixell, havien planejat tot l'acte a casa seva, amb ella com a figura principal i cervell darrere de tota la trama.[1] Hård va escriure una carta al seu pare per a que declarés en favor seu i li demant-li específicament que confirmés que el seu criat Andersson havia estat a casa seva en el moment de l'atac. Quan les autoritats van confiscar la carta i li van preguntar sobre ella, va afirmar haver-les escrit durant un atac transitori de bogeria i confusió.[2]
Johan Andersson Flatås (que es va declarar culpable), Anders Andersson i Christen Andersson van ser condemnats a mort per pirateria i assassinat i decapitats el 1824. Carl Börjesson va ser condemnat a treballs forçats a la fortalesa de Karlsten, on va estar 29 anys. El juliol de 1853 va ser portat a la nova fortalesa d'Elfsborg, on va morir de còlera al cap d'uns mesos.
Johanna Hård va rebutjar les acusacions i es va negar a fer confessions sobre la participació en l'afer. Les proves contra Hard no van ser suficients per a la seva condemna i, per tant, va ser alliberada.[1]
Vida posterior[modifica]
El nou destí de Johanna Hård va ser desconegut durant molt de temps. Al registre patrimonial de la mare del 1825, hi havia una nota que la situava a Estocolm, on es feu passar per vídua d'un capità de vaixell. Pel que sembla, va aconseguir ocultar el seu passat i finalment va aconseguir feina a la Royal Post Office, on obtingué una bona reputació.[2]
El 1826, Johanna Hård vivia a la parròquia de Katarina a Höga Stigen. Després va viure a diferents adreces de Södermalm i del nucli antic i finalment va morir el 1851 a Sabbatsberg, a causa d'una probable hemorràgia cerebral, quatre mesos després d'haver-hi arribat.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Folke Danbratt, Strandad jakt (Vetlanda 1963).
- Kindgren, Marianne; Tingdal, Birgitta. Johanna Hård - En sjörövarhistoria. Tre Böcker (2013).
- Danbratt, Folke; Odenvik Nathan (1966). Styrsö socken: ur dess historia från forntid till nutid. Styrsö: Styrsö kommun. Libris länk
- Fredberg, Carl Rudolf A:son (1977[1919]). Det gamla Göteborg: lokalhistoriska skildringar, personalia och kulturdrag. Lund: Ekstrand. Libris länk. ISBN 91-7408-015-6 (inb.)
- Harrison, Dick (2007). ”Kvinnorna som blev pirater: två kvinnliga sjörövare står fram i vår historia : kaparredaren Ingela Gatenhielm och piratdrottningen Johanna Hård : båda visade att brott kan löna sig!”. Svenska turistföreningens årsbok 2007,: sid. 24-35. 0283-2976. ISSN 0283-2976. Libris 10633193
- Kroman, ”Fanøsømænd i Storm och Stille (Esbjerg 1936).
- Lager, Göran & Ersatz: Döden i skogen. Svenska avrättningar och avrättningsplatser. (2006)
- Hundrade och en Göteborgskvinnor / Lisbeth Larsson (red). Arkiv i väst, 0283-4855 ; 22. Göteborg: Riksarkivet, Landsarkivet i Göteborg. 2018. sid. 117-118. Libris länk. ISBN 9789198465747