John Charles Burkill
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1900  Holt (Anglaterra) |
| Mort | 6 abril 1993 (93 anys) Sheffield (Anglaterra) |
| Sepultura | Hutcliffe Wood Crematorium 53° 20′ 30″ N, 1° 29′ 31″ O / 53.34158°N,1.49203°O |
| Master of Peterhouse, Cambridge | |
| 1968 – 1973 ← Herbert Butterfield – John Grahame Douglas Clark → | |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College (1919–1922) St. Paul's School (1914–1917) |
| Director de tesi | Samuel Pollard |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Cambridge (1929–1967) Universitat de Liverpool (1924–1929) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Frederick Gehring i Augustus Ward |
| Família | |
| Cònjuge | Margareta Burkill |
| Pares | Hugh Roberson Burkill i Bertha Bourne[1] |
| Parents | Adolf Braun (sogre) Harry Burkill (fill o filla adoptiva) Harry Reuter (fill o filla adoptiva) |
Premis
| |
 | |
John Charles Burkill (Holt, 1 de febrer de 1900 - Sheffield, 6 d'abril de 1993) va ser un matemàtic anglès.
Vida i Obra[modifica]
Després de fer els estudis secundaris a la St. Paul's School de Londres, Burkill va ingressar amb una beca el 1918 al Trinity College (Cambridge) per estudiar matemàtiques.[2] El 1922 va ser escollit fellow del Trinity College i l'any següent va guanyar el premi Smith. Des de 1924 fins a 1929 va ser professor de la universitat de Liverpool i el 1929 va tornar a Cambridge, però es va enrolar al Peterhouse i no en el seu antic college.[3] Fins a la seva retirada definitiva el 1973, va estar sempre vinculat al Peterhouse.
El 1928 es va casar amb Margareta Braun, filla d'un periodista i polític socialista alemany.[4] A partir de 1933, la parella va ser molt activa acollint refugiats alemanys que fugien del règim nazi.[5]
La principal àrea de recerca de Burkill va ser l'anàlisi matemàtica. Més concretament, va abordar els temes matemàtics de la teoria de la integració i de les sèries de Fourier. La integral de Burkill,[6] per la qual és conegut, és una generalització de la integral de Lebesgue.[7]
Burkill va publicar una trentena d'articles en revistes científiques i mitja dotzena de llibres de text d'anàlisi matemàtica que son un model per la seva precisió i elegància.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Kenney, 2011, p. web.
- ↑ Pitt, 1998, p. 85.
- ↑ Chang, 2011, p. 223.
- ↑ Pitt, 1994, p. 46.
- ↑ Rankin, 1993, p. web.
- ↑ Pitt, 1994, p. 48-50.
- ↑ Pitt, 1994, p. 47.
- ↑ Pitt, 1994, p. 58.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Pitt, Harry Raymond «John Charles Burkill, 1 February 1900 - 6 April 1993» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 40, 1994, pàg. 45-59. DOI: 10.1098/rsbm.1994.0028. ISSN: 0080-4606.
- Pitt, Harry Raymond «John Charles Burkill» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 30, Num. 1, 1998, pàg. 85-98. DOI: 10.1112/S0024609397003767. ISSN: 1469-2120.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Charles Burkill» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kenney, E.J. «Burkill, (John) Charles». Oxford Dictionary of National Biography, 2011. [Consulta: 2 abril 2021]. (anglès)
- Rankin, Robert A. «Obituary: Charles Burkill». The Independent, 23-04-1993. [Consulta: 2 abril 2021].[Enllaç no actiu] (anglès)