Jordanus Nemorarius
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1225  Borgentreich (Ducat de Saxònia) |
| Mort | 1260 (34/35 anys) mar Mediterrània |
| Causa de mort | Accident marítim i ofegament |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
Jordanus Nemorarius (Borgentreich, 1225 - mar Mediterrània, 1260), o Jordanus de Nemore, fou un dels més prominents científics[1] de l'Edat Mitjana.
Vida[modifica]
Res es coneix del cert de la seva vida, fins al punt que alguns autors[2][3] l'dentifiquen amb Jordà de Saxònia, Mestre General de l'Orde de Predicadors (dominics) de 1222 a 1237, tot i que les obres atribuïdes a aquest són totes teològiques i apologètiques. Algun estudiós ha arribat a suggerir que el nom sigui un pseudònim que amagui una dona escrivint sobre ciència (una raresa en aquella época).[4]
Se suposa que potser va ensenyar a la Universitat de Tolosa, però tampoc està prou acreditat.[5] Probablement va ensenyar a París, on a mitjans del segle XIII, hi va existir un cercle de seguidors format per Richard de Fournival, Gerard de Brussel·les i Campanus de Novara i en el que potser va participar Roger Bacon.[6]
Obra[modifica]
Tan sols el coneixem per les seves obres, que van tenir ampla difusió durant la Baixa Edat Mitjana, essent emprades encara com a llibres de text a la Sorbona en el segle xvi,[7] cosa que és prou explicativa del pobre desenvolupament de les matemàtiques en aquella època.
Els seus sis texts estrictament matemàtics[8] es detallen a continuació:
- Demonstratio de algorismo: és probablement una re-elaboració d'un tractat seu anterior, el Communis et consuetus. Conté 21 definicions i 34 proposicions totes sobre operacions amb nombres naturals. Totes les operacions es fan amb numeració aràbiga, com ja havia fet uns anys abans Fibonacci.
- Demonstratio de minutiis: també pot ser una re-elaboració del Tractatus minutiarum i és continuació de l'anterior, ja que parla de les operacions amb fraccions.
- De elementis arismetice artis: és un tractat d'aritmètica amb més de 400 proposicions dividides en deu llibres. Una característica original del tractat és que introdueix l'ús de lletres per a representar un nombre qualsevol, simbolisme que no es farà comú fins a François Viète en el segle xvi.[9]
- Liber philotegni de triangulis: és un tractat de geometria en el que es proporcionen demostracions rigoroses de les proposicions.[10]
- Demonstratio de plana spera: és un tractat sobre la projecció estereogràfica utilitzada comunament en els tractats i instruments astronòmics àrabs.
- De Numeris Datis: potser el seu tractat més interessant,[11] ja que es tracta d'un àlgebra avançada com no s'havia escrit mai a Europa des de Diofant, ja que elabora la solució dels problemes de forma analítica,[12] com ja ho havia estudiat Pappos (segle iii).
Però, tot i que tots els seus texts inclouen abundants matemàtiques, cal ressenyar la contribució de Jordanus a la Física, amb els seus tractats sobre el pes.[13] Molts d'aquests tractats medievals són de difícil atribució, però sembla clar que el Elementa super demonstrationem ponderum s'ha d'atribuir a Jordanus amb seguretat.[14] En aquest llibre Jordanus estableix les bases matemàtiques de la balança romana. Per això se'l considera el primer precursor de la mecànica estàtica.[15]
Referències[modifica]
- ↑ Busard, 1991, p. 7.
- ↑ Busard, 1991, p. 8.
- ↑ Klein, 1964, p. 345-350.
- ↑ Høyrup, 1988, p. 309.
- ↑ Hughes, 1981, p. 2.
- ↑ Høyrup, 1988, p. 351.
- ↑ Malet i Paradís, 1984, p. 32.
- ↑ Hughes, 1981, p. 3.
- ↑ Malet i Paradís, 1984, p. 34.
- ↑ Høyrup, 1988, p. 327-329.
- ↑ Puig, 1994, p. 47 i ss.
- ↑ Hughes, 1981, p. 6.
- ↑ Grant, 2008, p. x.
- ↑ Busard, 1991, p. 9.
- ↑ Høyrup, 1988, p. 330-332.
Bibliografia[modifica]
- Busard, Hubertus Lambertus Ludovicus. Jordanus de Nemore, De elementis arithmetice artis: a medieval treatise on number theory (en anglès). Berlin: F. Steiner, 1991. ISBN 9783515052146.
- Høyrup, Jens «Jordanus de Nemore, 13th century mathematical innovator: an essay on intellectual context, achievement, and failure» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences. Springer, Vol. 38, Num. 4, 1988, pàg. 307-363. DOI: 10.1007/BF00357064. ISSN: 0003-9519.
- Hughes, Barnabas Bernard. Jordanus de Nemore: De Numeris Datis (en anglès). Los Angeles: University of California Press, 1981. ISBN 0-520-04283-2.
- Klein, O. «Who was Jordanus Nemorarius?: Some remarks on an old problem in the history of mechanics and mathematics» (en anglès). Nuclear Physics. Elsevier, Vol. 57, 1964, pàg. 345-350. DOI: 10.1016/0029-5582(64)90334-7. ISSN: 0375-9474.
- Malet, Antoni; Paradís, Jaume. Els orígens i l'ensenyament de l'àlgebra simbòlica: 1478-1545. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1984, p. 32 i següents. ISBN 9788475281278.
- Puig, Luis «El "De Numeris Datis" de jordanus nemorarius como sistema matematico de signos» (en castellà). Mathesis, Vol. 10, Num. 1, 1994, pàg. 47-92. ISSN: 0185-6200.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jordanus Nemorarius» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Grant, Edward. «Jordanus De Nemore» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 setembre 2013].