Jordi Valor i Serra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1908  Alcoi |
| Mort | 30 setembre 1984 (75 anys) Alcoi |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Jordi Valor i Serra (Alcoi, l'Alcoià, 12 d'octubre de 1908 - Alcoi, Alcoià, 30 de setembre de 1984) va ser un escriptor valencià.[1]
Jordi Valor i Serra va nàixer a Alcoi el 1908, en la casa del carrer de Sant Francesc que actualment té el número 54. Els seus pares, que tenien una botiga de queviures en la citada casa, eren també alcoians. I també ho eren els seus avis i els seus besavis, camperols en masos alcoians. Jordi Valor va fer estudis de magisteri en l'Escola Normal d'Alacant. Començà a escriure als setze anys, en publicacions alcoianes.[2]
Durant la seva joventut entrà en contacte amb l'obra poètica de Teodor Llorente a través de les seves Poesies valencianes, el que li fa decantar-se cap a la producció en català. Aquesta decisió es vorà reforçada després de la seva visita a l'Exposició Universal que es va celebrar el 1929 a Barcelona on entrarà en contacte amb la literatura catalana de la Renaixença.[3]
L'any 1930, acabat el servei militar a Alcoi, i després d'haver aprovat les oposicions, ingressà en el cos de mestres nacionals i ocupà la plaça de Calbera, un petit poble del Pirineu Aragonés, en la comarca de l'Alta Ribagorça, a on va fer de mestre d'escola durant quatre anys.[4]
Va col·laborar a Gaceta de Levante, El Noticiero Regional, Diario de Alicante, Ciudad, Las Provincias, Avant, El Camí, La República de les Lletres i en diversos periòdics sud-americans. És autor dels volums Narracions alacantines de muntanya i vora mar (1959), Històries casolanes (1950), El cas de Lina Morell (1960), Miscel·lània alcoiana (1964), La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bimil·lenària (1970) i De la muntanya i de vora mar (1975), Lina Morell. Un cas apassionant (1964), L'etern femení (1978 i 1982) i «Narcís el benidormí» i, en castellà, Ducado de Bernia (1954), Rescoldo del Islam (1960), Costumbrismo alcoyano (1973), Tres historias solariegas de las montañas de Alcoy (1975) i Dos novelas de aquella retaguardia (1980).
Durant la Guerra Civil fou mobilitzat i destinat a Chinchilla. A les darreries de l'any 1940 va arribar a Benissa com a Mestre Nacional depurat on va romandre 18 anys. L'any 1958 el destinaren a Alcoi, al grup escolar de la Uixola.[4] L'any 1973, als seixanta-cinc anys, es va jubilar per motius de salut. Va morir a Alcoi el 30 de setembre de 1984, quan li faltaven pocs dies per a complir els setanta-sis anys.[2]
Va participar i va ser guardonat en un parell d'edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. El 1967, a l'edició celebrada a Marsella, guanyà el Premi País Valencià amb Glossa a la fita meridional. I el 1969, a l'edició celebrada a Guadalajara, tornà a guanyar el Premi País Valencià amb La nostra serra de Mariola i la seva llegenda bimil·lenària, que publicaria un any després i que conjuntament amb Miscel·lània alcoiana (1969) explora una línia narrativa costumista.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Jordi Valor i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «RodaMots - Nota biogràfica de Jordi Valor i Serra». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Biografia Jordi Valor i Serra · memoriavalencianista.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Semblança de Jordi Valor i Serra».