José Anastácio da Cunha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Anastácio da Cunha

Portada dels Principios (1790) (1790) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1744 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1787 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, escriptor, militar Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióUniversitat de Coimbra
Influències en
Família
ParesLorenzo da Cunha
Jacinta Ignes

José Anastácio da Cunha (Lisboa, 11 d'abril de 1744 - Lisboa, 1 de gener de 1787) fou un matemàtic i escriptor portuguès del segle xviii, autor d'una enciclopèdia de matemàtiques.

Vida i Obra[modifica]

Nascut en una família modesta, va estudiar amb els oratorians. Amb dinou anys va ingressar voluntari a l'exèrcit i va estar durant deu anys en un destacament a Valença do Minho, arribant a ser tinent i freqüentant els cercles de militars anglesos destacats en aquesta població. Això va fer que acumulés un bon saber científic i literari.[1]

El marquès de Pombal, primer ministre del rei Josep el Reformador, va assabentar-se dels coneixement de Da Cunha i el va nomenar professor de geometria a la universitat de Coimbra el 1773.[2]

El 1777, en morir el rei i caure el marqués de Pombal en desgràcia, tots els homes de confiança d'aquest van sofrir persecució. Da Cunha fou acusat per la Inquisició de deisme, intolerantisme i indiferentisme.[3] El 1778 va ser condemnat a tres anys de presó i quatre d'exili, amb la prohibició expressa de no tornar mai més a Coimbra i a Valença.

El 1781, en complir la pena de reclusió, li va ser perdonada la resta de les penes. Va ser contractat per la Casa Pia per organitzar els estudis i donar classes de matemàtiques, però la seva salut, molt espatllada per la presó, no li va permetre viure només que sis anys més.

Da Cunha, a més de matemàtic, també va ser poeta, havent escrit versos d'una forta vehemència passional dins d'una filosofia il·lustrada.[4]

El seu llibre matemàtic és els Principios Mathematicos, publicat en fascicles a partir de 1782 per als seus alumnes de la Casa Pia i que, de forma pòstuma el 1790, va ser editat com llibre.[5] Malgrat ser traduït al francès (per J.M. Abreu) i comentat en anglès (per John Playfair),[6] i contenir algunes novetats importants[7] sobre sèries convergents i sobre càlcul diferencial,[8] el llibre no va tenir gaire influència.

Referències[modifica]

  1. Massaud, 1998, p. 225.
  2. Queiró, 1994, p. 2.
  3. Massaud, 1998, p. 226.
  4. Massaud, 1998, p. 228.
  5. Queiró, 1994, p. 4.
  6. Domingues, 2014, p. 32.
  7. Katz, 1993, p. 636.
  8. Queiró, 1994, p. 5 i 11.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]