Josefina Solsona i Querol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 setembre 1907  Barcelona |
| Mort | 22 novembre 1960 (53 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, dramaturga |
Josefina Solsona i Querol (Barcelona, 12 de setembre de 1907 - Barcelona, 22 de novembre de 1960) va ser una escriptora catalana que va utilitzar també el pseudònim de Cecilia Beltran.[1][2]
Era filla dels targarins Felip Solsona i Bastús i Teresa Querol i Querol, establerts a Barcelona, on Josefina Solsona estudià Periodisme. Participà de l'eclosió cultural i narrativa que es visqué en les decàdes dels anys vint i trenta i esdevingué autora de novel·la sentimental, infantil i juvenil, i col·laboradora en premsa escrita.[2]
Col·laboracions en premsa[modifica]
Va iniciar-se amb col·laboracions en publicacions com Las Noticias (1921-27), on va escriure articles i narracions en castellà, en la revista mexicana Abside, en la Crònica Targarina —on l'any 1928 publicà un dels seus primers contes, Marcel—,[2] a la secció infantil de la publicació En Patufet de Barcelona (1931 – 1938), ja en català, i també per al setmanari Atalaya. El maig de 1928 aparegué el primer número de l'Arxiu de les tradicions populars, que iniciava la recerca i divulgació del folklore català, i Solsona hi participà amb l'aportació d'una cançó de la tradició oral.[2]
Obra literària[modifica]
El 1933 va publicar dues novel·les romàntiques: L'hora d'en Lluís i L'encís blau a la "Biblioteca Gentil". Després, durant la postguerra i am la prohibició de la llengua, va publicar narracions, peces teatrals i contes infantils en castellà, com Alberto (1943) i Eulalia (1950, amb il·lustracions d'Antoni Batllori i Jofré) o La dulce Julieta (1944).[3][4]
Va escriure també novel·les per a joves que inclouen Los alegres cacharreros (1943), Los caballeros de Santa Clara (1944), Las vacaciones de Agustín (1944) i Cuando Agustin se Ilamo Pedro Claver (1946), totes amb il·lustracions de Joan G. Junceda.[3] Els anys cinquanta va col·laborar també en la revista infantil en català Els infants, que evitava la prohibició del català, amb una suposada edició a Andorra.[5]
Solsona també va escriure diverses obres teatrals com El misteri de ca l'encantat (1950), que va ser representada al teatre Romea de Barcelona,[6] i Maritza (1952), que no es va arribar a estrenar. Va deixar dues obres teatrals inèdites: A mitja llum i El cisne de Lohengrin.
Va traduir l'obra de l'autor antifeixista italià Augusto de Angelis al castellà, en concret les novel·les Il misterio di Cinecittà i Un alfiler en el corazón.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Josefina Solsona i Querol | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Creus Verni, Jordi «Biografies de dones targarines del segle XX». Urtx: revista cultural de l'Urgell [en línia], Núm. 32, 2018, pàg 95-102.
- ↑ 3,0 3,1 «Josefina Solsona» (en castellà). datos.bne.es. Biblioteca Nacional de España. [Consulta: novembre 2021].
- ↑ «LA DULCE JULIETA, por Josefina Solsona». La Vanguardia, 29-04-1944, pàg. 9.
- ↑ «Josefina Solsona Querol». Tebeosfera. [Consulta: novembre 2021].
- ↑ «El misteri de Ca l'Encantat». Teatre Romea. Archivo digital histórico de espectáculos del Teatro Romea. [Consulta: 28 novembre 2021].