Josep Camins
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | mestre de capella, músic  |
Josep Camins fou un músic que va ocupar la plaça en el magisteri i l'organistia de la vila d'Igualada des del 21 de febrer de 1739. Va morir l'abril de 1770.
Biografia[modifica]
Josep Camins va ser proposat per ocupar la plaça en el magisteri i l'organistia de la vila d'Igualada que el seu predecesor Joan Mestre havia deixat vacant per defunció. El 25 de juny de 1738, un dels quatre regidors de la vila va presentar davant del Consell d'Igualada una instància proposant Josep Camins per a ocupar la plaça, que en un primer moment topà amb el criteri en contra de tres regidors que expressaven el parer de buscar una persona amb més coneixement i experiència. Tot i les pressions de Bernardo Santos, regent de la Reial Audiència en aquell moment, en favor de Camins per ocupar la vacant, l'administració local d'Igualada es mantenia en contra que ocupés la plaça, així doncs, s'arribà a l'acord de convocar oposicions per a la vacant. Les oposicions es van convocar pel dia 20 d'agost amb un sou de 40 lliures. Camins superà les oposicions i obtingué millors qualificacions que els seus contrincants: Jaume Casanovas, Anton Montells i Josep Carles, però tot i això una part de les autoritats de la comunitat religiosa d'Igualada s'oposà a que Camins pogués ocupar la plaça exercint plenament totes les funcions intrínseques en el càrrec degut a que consideraven que hi havia hagut irregularitats en el procés d'elecció. Finalment, però, el 21 de febrer de 1739 la comunitat va admetre Camins en el magisteri i l'organistia. Durant el seu mestratge es dugué a terme la construcció del nou orgue major de la basílica de Santa Maria d'Igualada, obra d'Antoni Boscà. Amb el pas dels anys, la duplicitat de funcions d'organista i mestre de capella esdevingué una càrrega dificultosa per a Camins. Per la qual cosa, de comú acord amb Josep Carles —organista de la parroquial de Santa Coloma de Queralt des del 4 de juliol de 1756—, es presentà una proposta a l'autoritat de la vila per poder repartir-se les funcions. D'aquesta manera, a partir de 1760, la plaça del magisteri de l'orgue comptà amb la presència de Camins i Carles; mentre el primer s'encarregava de l'orgue, el segon s'encarregava de dirigir el cant pla en els oficis de la parroquial i de la formació musical dels escolans cantors.
Referències[modifica]
- GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria – ROMEU I SOLÀ, Anna. Inventaris del fons musicals de Catalunya. Volum 9: Fons de la basílica de Santa Maria d'Igualada de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. ISBN 9788449066337