Josep Garí i Gimeno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Garí i Gimeno
Biografia
Naixement1r febrer 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1965 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbanquer Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJosep Garí i Cañas (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Josep Garí i Gimeno (Barcelona, 1 de febrer de 1886[1] - Barcelona, 11 de febrer de 1965) fou un destacat banquer de Barcelona.

Fill de Lluís Garí i Cañas i d'Ana Gimeno i Vives, tots dos naturals de Barcelona. Nebot de Josep Garí i Cañas, un dels socis fundador de la Societat Anònima Arnús-Garí. A partir de 1916 fou vocal d'aquesta entitat, i hi treballà fins a la seva adquisició per part del Banco Español de Crédito el 1942. Treballà com a conseller per aquesta entitat fins a la seva jubilació. Casat amb Concepció Rossi i Arnaiz.

Activitat personal[modifica]

Almenys des de la dècada de 1920 i fins als primers anys de la República, Josep Garí va formar part dels mecenes més destacats de l’Institut d’Estudis Catalans.

En esclatar la Guerra civil, va marxar de Barcelona, el 16 d'agost de 1936, i el seu domicili de la Diagonal, 401, va ser assaltat i els seus béns confiscats. Al cap de dues setmanes ja era a Burgos.[2]

Josep Garí va donar suport al règim franquista durant la resta de la seva vida de forma irregular, amb alguns entrebancs, fins al punt d'arribar a estar empresonat a la presó Model de Barcelona durant deu dies l'any 1953.[2]

L'agost de 1939 va donar uns terrenys per la construcció de la Residència d'Oficials de Barcelona, en l'actual plaça de Maria Cristina de la Diagonal, aleshores majoritàriament per urbanitzar.[3][2]

Activitat professional[modifica]

Quan morí Manuel Arnús i Fortuny l'any 1916, la gestió de la Societat Anònima Arnús-Garí quedà en mans de l'altre soci, Josep Garí i Cañas. Aquest incorporà com a vocals del banc el seu fill, Jordi Garí i Gimeno, i el seu nebot, Josep Garí i Gimeno,[2] qui restaria al front de la societat quan Josep Garí i Cañas morí el 1925.

Josep Garí fou membre del consell d'administració de la societat belga Sidro quan aquesta tenia el paquet accionarial de control de la Barcelona Traction, entre l'any 1925 i 1948, i ho seguí sent fins al 1953. En el consell coincidí amb Francesc Cambó i Joan Ventosa i Calvell.[4]

Referències[modifica]

  1. «Registre del naixement de Josep Garí i Gimeno» (en castella). FamilySearch, 01-02-1886. [Consulta: 8 agost 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gorostiza Langa, Santiago «Josep Garí Gimeno (1886-1965). Un banquer victoriós» (pdf). Recerques. Història, Economia, Cultura [en línia], Número 67, 2013, pàg. 141-59 [Consulta: 16 juny 2020].
  3. «Fallecimiento de don José Garí Gimeno» (en castellà). La Vanguardia (Hemeroteca), 11-02-1965, pàg. 22 [Consulta: 5 octubre 2022].
  4. Hautcœur, P. C.; Riva, A. «Société internationale d'energie hydro-electrique (Sidro)» (HTML) (en francès). Annuaire Desfossés 1925,1927,1929, 1931,1933, 1937, 1939-1940, 1945,1948 i 1953. Paris School of Economics. The Data for Financial History (DFIH), 2018. [Consulta: 10 juliol 2020].