Josep Gendrau i Valls
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1934  Berga |
| Mort | 28 desembre 2022 (87/88 anys) Barcelona |
 Provincial Orde de Frares Menors | |
| 2011 – 2015 | |
| Vocal Unió de Religiosos de Catalunya | |
| 1993 – 1997 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot (1958–2022) |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
Josep Gendrau i Valls (Berga, Berguedà, 1934[1] - Barcelona, 28 de desembre de 2022) fou un religiós català de l'orde dels franciscans, el darrer màxim responsable de la província franciscana a Catalunya.[2]
Va ingressar a l'Orde dels Frares Menors l'any 1950, fent-ne la professió solemne el 1955. Posteriorment fou ordenat sacerdot l'any 1958,[1] acte que tingué lloc a la basílica del Sagrat Cor del Tibidabo.[3] Durant els seus primers anys com a religiós exerceix al convent de la parròquia de la Mare de Déu de La Salut, i també a la parròquia de Sant Rafel de La Guineueta de Barcelona. Més endavant, ja als anys vuitanta, se'l destina com a guardià i rector al Remei de Vic (1980), i al convent franciscà de Sant Antoni de Lleida (1989) i també com a director de la residència universitària.[4]
L'any 1992 fou elegit ministre provincial de la Província Franciscana de Sant Salvador d'Horta de Catalunya. També fou vocal de la junta de la Unió de Religiosos de Catalunya (1993-1997).[1] El 2011 és elegit novament com a ministre provincial dels franciscans de Catalunya, etapa en la qual va gestionar la unió de les sis entitats de l'orde presents a la península Ibèrica, en una única província creada el 2015, la de la Immaculada, amb seu a Madrid.[4] Per això, es pot dir que va ser el darrer provincial dels frares franciscans a Catalunya.[2]
Va donar suport a Josep Costa i Genoveva Massip per obrir Can Banús, un centre per acollir persones marginades afectades per la Sida, impulsat per la Fundació Acollida i Esperança.[5] El 2001 fou nomenat guardià del Convent Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona, al carrer Santaló, on viurà fins a la seva mort.[1] Durant els darrers anys visitava malalts i assistia a actes culturals.[5] Va morir a causa d'una obstrucció intestinal.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mor als 88 anys el franciscà Josep Gendrau». El Punt Avui, 29-12-2022 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 redacció. «Mor Josep Gendrau, exprovincial dels franciscans a Catalunya». [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Mor el franciscà berguedà Josep Gendrau». Nació Digital, 29-12-2022 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Mor Josep Gendrau, exprovincial dels franciscans a Catalunya». Catalunya Religió, 29-12-2022 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Foix, Lluís. «El somriure de Josep Gendrau», 29-12-2022. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ Costa, Anna. «Mor el frare berguedà Josep Gendrau als 88 anys», 29-12-2022. [Consulta: 30 desembre 2022].