Josep Gil i Ribas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 setembre 1928  (95 anys)Reus (Baix Camp) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, sacerdot catòlic |
Josep Gil i Ribas (Reus, 12 de setembre de 1928) és un teòleg i mossèn català. Ordenat sacerdot a Roma el 1951, ha estat professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i autor de diverses obres teològiques, sobretot relacionades amb l'escatologia.[1] En les seves obres destaca una desmitologització i creativitat del llenguatge de la fe i la reflexió sobre ella mateixa.[2]
Biografia[modifica]
Va passar els anys de la guerra a Alforja, on es va traslladar l'estiu del 1937. El 1940 entrà al seminari de Tarragona, des del 1947 fins al 1951 estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Durant aquests anys també estudià al Pontifici Institut de Música Sacra i es traslladà a Alemanya alguns mesos per completar els seus estudis. S'ordenà a Roma l'11 de març de 1951.[3]
Destinat a Valls el 1952, fou vicari, professor de l'Institut de Valls i de les Monges Vedrunes, consiliari d'Acció Catòlica, organitzà activitats juvenils, dirigí una coral i va compondre la música dels Pastorets de Valls. La formació del jovent seguí estant en un lloc destacat en la seva etapa a Tarragona, del 1958 i fins al 1981, on es traslladà després de guanyar les oposicions a organista de la Catedral de Tarragona. A Tarragona fou vicari de la parròquia de Sant Francesc de Tarragona, capellà de les monges carmelites de la Vetlla, professor de l'Institut Martí i Franquès i també del Seminari de Tarragona des del 1962. Als anys setanta fou rector de la parròquia de Sant Pau de Tarragona.[3]
El 1972 començà a donar classes a la Facultat de Teologia de Catalunya i del 1974 al 1997 també a la Universitat de Deusto.[3] És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des del 1996.[4]
Des del 1982 fou rector de El Catllar (Tarragona) i des del 1988 de Sant Joan de Reus. El 1991 fou escollit vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya.[3] El 2015 acaba de publicar el desè i últim volum d'una Història del pensament cristià.[1] Li han dedicat alguns homenatges.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 GIEC «Homenatge al teòleg Josep Gil i Ribas». Tarraconense.cat, 2014 [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ Coll i Calaf, Montserrat «Josep Gil i Ribas, un teòleg desmitologitzador i creatiu». Serra d'Or, 2015 [Consulta: 6 març 2015]. Arxivat 2 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Josep Gil i Ribas». Catalunyareligió. Catalunya Religió. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ «Excmo. Sr. Dr. Josep Gil Ribas». Reialacademiadedoctors.cat. Reial Acadèmia de Doctors. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ «Dr. José Gil: «En mi trabajo como teólogo me he dejado guiar por una doble fidelidad, a la Iglesia y al país»». , 30-10-2014 [Consulta: 6 març 2015].