Josep Maria Capdevila de Balanzó
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Josep Maria Capdevila i Balanzó». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023 |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1892  |
| Mort | 1972 (79/80 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
Josep Maria Capdevila de Balanzó (Olot14/06/1892-Banyoles 3/01/1972), fill de Vicents Capdevila Bolós (grafia Vicents o Vicens de l'època) (St. Vicenç dels Horts 1867-Olot 1935) i de Teresa de Balanzó i Pons (Barcelona 1867-1949) advocat i notari d'Olot on va viure la família i on passaven estius altres familiars de Teresa, entre ells, la seva mare J. Dominga Pons i Clerch i on va néixer Josep M.
Casat el 1921 amb Carme Muntaner i Serra (morta jove el 7/08/1928) amb qui tingué dos fills, Francesc mort prematurament als 22 anys i Vicenç, teòleg i capellà a Girona autor de diversos articles i llibres de teologia. Es casà en segones núpcies el 1936 amb Dolors Pujol Solanellas amb qui tindria Maria Elisa, la tercera filla, que es feu monja.
Llicenciat en Dret, escriptor i filòsof català. Va ser fundador d'el diari El Matí del que en fou columnista el seu cosí Vicenç de Balanzó i Echevarria molt proper en l'ideari. Director fins 1934 en que dimití per adoptar el diari una orientació política massa conservadora. Exiliat el 1939 amb un grup d'escriptors, Pau Vila li va proposar marxar a Colòmbia on fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán a Colòmbia i després al Liceo Benalcázar de Santiago de Cali. Aprofundí especialment en el pensament de Llull i d'Eiximenis. Retornà a Catalunya el 1965 i encara va haver de suportar una multa del Ministerio de Información y Turismo el 1971, pocs mesos abans de morir, per un article sobre Prat de la Riba. La seva segona germana, Maria del Tura Capdevila de Balanzó es va casar amb Antoni de Bolós i Vayreda, botànic i farmacèutic català que fou director de l'Institut Botànic de Barcelona. La tercera, Pilar, va morir soltera.
Autor de nombrosos llibres, articles i assaigs sobre filosofia, sociologia, literatura i crítica poètica.[1][2][3][4][5] Influí molt en el moviment de renovació cristiana dels anys republicans i ni en època anterior ni en la republicana ningú no va saber veure que Capdevila s'avançà al que anys més tard adoptarien els democratacristians europeus. Pot ser considerat el pensador més original de la democràcia cristiana a Catalunya.
Obra publicada[modifica]
- Capdevila, Josep M. Com s'ha d'escriure una carta en català. Ed. Barcino, "Col·lecció Popular Barcino", n. 5, Barcelona, 1927
- Capdevila, Josep M. Les cent millors poesies líriques en llengua catalana. Editorial Barcino, "Col·lecció Popular Barcino", n. 70. Barcelona, 1931.
- Capdevila, Josep M. Amics i terra amiga, Ed. Barcino, 1932.
- Capdevila, Josep M. En el llindar de la filosofia. Col·lecció Popular Barcino n. 187. Ed. Barcino, Barcelona, 1960. 88pp
- Capdevila, Josep M. Eugeni D’Ors. Etapa barcelonina (1906-1920). Ed. Barcino. La revista, 1965.
- Capdevila, Josep M. Estudis i lectures. Ed. Selecta, Biblioteca Selecta, 1ª ed., Barcelona, 1965, 292 pp.
- Capdevila, Josep M. Del retorn a casa. Ed. Pòrtic, Barcelona, 1971.
Referències[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- L'arxiu/biblioteca particular de J.M. Capdevila es troba dipositada al Seminari de Girona.
- ↑ Cortada i Hortalà, Josep. «Josep Maria Capdevila (1892-1972). Un estudi bibliogràfic.». Revista d’Història de la Filosofia catalana, 2011, pàg. 195-204.
- ↑ Carreres i Pera, Josep «Ideari i poètica de JM. Capdevila». Universitat Autònoma de Barcelona, 2001.
- ↑ Carreras i Pera, Josep, Pensament i filosofia a Catalunya «JM. Capdevila». Institut d'Estudis Humanístics, 2004, pàg. 13-22.
- ↑ «Josep M. Capdevila. Personalitat, obra i llegat.». Càtedra Ferrater Mora. Simposi Trias, 2017.
- ↑ «Ideari i poètica de JM Capdevila». Carreras i Pera, Joan. Tesi doctoral. UAB, 2001.