Josep Maria Llopis i de Casades

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Llopis i de Casades
Biografia
Naixement30 juny 1886 Modifica el valor a Wikidata
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort1915 Modifica el valor a Wikidata (28/29 anys)
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Llopis i de Casades va néixer a Sitges el 30 de juny de 1886, era fill de l'advocat Manuel Llopis i Bofill i de Josepa de Casades i Doria, i germà del diplomàtic Manuel Llopis i de Casades.

Jardí,1910. Col·lecció Art de la Vila de Sitges

Format a l'escola de Llotja, on va ser deixeble de Fèlix Mestres i Borrell, participà en les exposicions internacionals d'art de Barcelona dels anys 1907 i 1911, en l'última de les quals fou premiat amb una medalla pel quadre Altar de l'església de Sant Sever. També exposà dues vegades al Faianç Català (1911 i 1913) i guanyà un dels primers premis a l'Exposició de Belles Arts de Madrid de 1912. A més, es reproduïren tres quadres seus a la revista Museum (curiosament, al mateix número que es publicà el conegut article de Joan Maragall sobre Joaquim Sunyer).

Malgrat la seva curta carrera artística, des del punt de vista temàtic, sofrí una notable progressió, ja que començà representant assumptes militars i de seguida evolucionà cap als jardins i els interiors de temples, que sabé plasmar amb colors vius i profusió de detalls. Entre tots els que realitzà destaquen La Sala Capitular de la Seu de Barcelona i L'orgue de l'església parroquial de Sitges.

Malalt de tifus, va morir a Barcelona el 28 de gener de 1915, als vint-i-vuit anys, quan tothom li augurava un prometedor avenir com a pintor. L'abril de 1916 s'organitzà una exposició pòstuma a les Galeries Laietanes de Barcelona. De les quaranta-vuit obres que s'hi van poder veure, disset guardaven relació amb Sitges (els diners que s'aconseguiren anaren destinats a la construcció del temple de la Sagrada Família).[1]

Referències[modifica]

  1. Sierra i Farreras, Roland. Diccionari Biogràfic de Sitgetans. Sitges: l'Eco de Sitges S.L, 1998, p. 219.