Josep Maria Sonntag
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1945  Madrid |
| Mort | 21 agost 2003 (57 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Josep Maria Sonntag (Madrid, 1944-2003) fou un escriptor català de les Borges Blanques, nascut a Madrid al sí d'una família tarragonina i que després va viure a Tarragona i a Suïssa.[1]
L'any 1970, amb 25 anys, va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb l'obra Nifades, que estava ambientada en un país fictici[2] que l'autor ja havia fet servir en una obra anterior (Sicònia). Posteriorment es va dir que l'obra era un plagi d'un conte medieval xinès, titulat Jin Ping Mei (en xinès, 金瓶梅), que es pot traduir com La pruna daurada, tot i que a les traduccions occidentals s'ha preferit habitualment El lotus daurat.[3] Segons va semblar, Sonntag havia creat la novel·la basant-se en una traducció alemanya (o espanyola de Mèxic, segons algunes fonts) i va dedicar-la a la seva dona, la senyora Tarradas, amb qui va tenir una filla i un fill.[1] “És una bona traducció”, va declarar en aquella ocasió el president del jurat burlat.[4] Malgrat això, l'escriptor i professor titular en història i cultura de la Xina moderna i contemporània Manel Ollé, al seu llibre Plagia millor! (2022),[5] discrepa d'aquesta interpretació.
Polèmica[modifica]
Segons Ollé, en una conversa amb Jordi Nopca publicada al diari Ara,[6] quan Sonntag va rebre el premi Sant Jordi per la novel·la Nifades "Es va trobar amb dos obstacles: primer, la seva joventut, que era sospitosa després de la irrupció, pocs anys abans, de Terenci Moix. L’altre és el paradigma de l’originalitat, que encara imperava. Al cap de publicar el llibre es va dir que plagiava el gran clàssic eròtic del segle XVII xinès Jin Ping Mei, traduït a Mèxic amb el títol Loto dorado: Hsi Men y sus esposas."
Segons explica Nopca, Manel Ollé ha comparat els dos llibres i hi troba similituds: “Però Josep Maria Sonntag va repensar l’obra original. En va fer el que ara en diríem un remake”. Sonntag, desacreditat per la crítica del moment, no va publicar mai més cap altre llibre.
Publicacions[modifica]
Llista incompleta d'obres publicades:
- 1969 - Sicònia
- 1970 - Nifades ISBN 8429703187[7]
- inèdit Passeig, passió, mort i ressurrecció de Mannsohn l'home(conservat a la Biblioteca Arxiu Fornas)[8]
Premis i reconeixements[modifica]
- 1969 - Finalista Premi Prudenci Bertrana per Sicònia
- 1970 - Premi Sant Jordi de novel·la per Nifades
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Un escándalo literario chino-catalan y otras cosillas del cotidiano vivir» (en castellà), Julio Manegat, La Estafeta Literaria, Madrid, núm. 477, octubre 1971, p. 51-52, seguit de l'article «De premios, plagios, y plagios-premios», de Manuel Gomez Ortiz a la p. 52. [Segona consulta actualitzadora: 17-11-2021].
- ↑ Maurici Serrahima. Del passat quan era present: 1969-1971. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 374–. ISBN 978-84-8415-754-0.
- ↑ Tarradas, Salvador «Plagiar». El Punt Avui, 04-05-2012.
- ↑ Valls, Àlvar. «Dimitir per plagi». Diari d'Andorra, 04-04-2012. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 17 abril 2015].
- ↑ Ollé, Manel. Plagia millor!. Barcelona: EDICIONS DEL PERISCOPI / ESCOLA BLOOM, 2022. ISBN 978-8417339968.
- ↑ Nopca, Jordi «Com plagiar i no acabar als tribunals». Diari ARA, 18-06-2022, pàg. 40-41.
- ↑ Màrius, Serra «El escándalo del Sant Jordi». La Vanguardia, 14-12-2009, pàg. 25.
- ↑ Mireia Sopena. Editar la memòria: l'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976). L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 157–. ISBN 978-84-8415-871-4.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «Cas obert (Una polèmica literària sota el franquisme) (parts I-X)», Xesús González Gómez, Revista Palavra Comun, 17 d'agost del 2015 - un article dividit en 10 parts que es poden trobar aquí.