Vés al contingut

Josep Piquer i Pellicer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Piquer i Pellicer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata
Avinyó (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (20 anys)
Mollet del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvoluntari requeté Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareLluís Piquer i Jové Modifica el valor a Wikidata

Josep Piquer i Pellicer (Avinyó, 16 d'abril de 1916 - Mollet del Vallès, 30 de juliol 1936) fou un requeté català.

Biografia[modifica]

Va néixer el 16 d'abril de 1916 a Avinyó (Barcelona) en el si d'una família benestant.Era fill del pedagog català Lluís Piquer i Jové. Va estudiar Batxillerat en el col·legi dels Pares Franciscans de Balaguer i posteriorment peritatge tèxtil a l'Escola Industrial de Terrassa. Va ser un dels fundadors de la Federació de Joves Cristians a Parets del Vallès. Era Terciari Franciscà i Apòstol de la Joventut, fidelment secundat pel seu germà Àngel. En el moment de la seva mort treballava en les oficines de la fàbrica La Linera a Parets del Vallès. L'any 1931, ell i el seu germà Ángel (que vivien aleshores a Tarragona) van ser perseguits i detinguts, per haver defensat les processons. La família es trasllada a Parets del Vallès, ja que era un poble on ningú els còneixia i volien passar desapercebuts, però el germà gran en Josep Maria va cantar Missa al poble, la familia va quedar definitivament assenyalats com a catòlics, a part el pare donava classes de Catecisme a l'escola nacional.

Va establir la Federació de Joves Cristians al poble, apartant a la joventut de les diversions més mundanes i dirigint-la a un teatre catòlic organitzat per ell a casa seva. Va formar també una "schola cantorum" per als cants religiosos, concerts populars i caramelles, traslladant-se fins i tot a Mollet i altres pobles. Era professor de violí, i tocava el cornetí.

En les eleccions de la República va treballar amb entusiasme pel triomf de les dretes, cosa que va aconseguir, formant part del partit Comunió Tradicionalista. Va assistir a actes tradicionalistes on va ser ascendit a sergent comandant de tots els requetés de la comarca del Vallès Oriental.[1]

Durant molt de temps va anar elaborant informes sobre els seus veïns, anotava si eren bons cristians o no, també assenyalava els anarquistes, i gent que estava a favor de la República, juntament amb el seu pare i el seu germà.

El 18 i 19 de juliol de 1936 es va sumar a l'Alzamiento Nacional, ja que la seva família habia estat financiant a un grup de requetés de Granollers i van intentar la sublevació de Granollers sense èxit, ja que els milicians de Granollers els van poder fer fora.

Després d'aquest acte fallit es van tenir d'amagar, ell i el seu germà àngel es van amagar en uns camps de blat, el seu pare es va amagar a Ca l'Orlau a Lliçà, els dos fills es reuniren amb el pare el dia 23 de juliol, amb l'impossibilitat de fugir enlloc es van estar a casa fins al dia 26 de juliol, día en que Joan Almirall els va alertar que gent de Granollers els buscaven, veient la situació varen decidir d'anar a casa d'uns familiars a Barcelona, van estar buscant vies d'escapament, ja que totes les carreteres estaven controlades,i el día 28 de juliol a la una de la matinada van ser interceptats per un control a Santa Perpetúa de la Mogoda, aquests els van lliurar al Comité de Montcada i Reixach, tenien ordres d'executar-los però l'encarregat de fer-ho havia jugat a fútbol amb l'Àngel i va decidir d'entregar-los al comité de Parets, on van arribar per la tarda.

El comité de Parets els van fer firmar un document en el que quedaven sota les ordres del comité de Parets, Amadeu Pagès i Xartó no els va voler executar tal com tenia ordres i els va dir que podien tornar a casa, però que no podien abandonar el poble.

El 30 de juliol de 1936 va entrar a Parets 30 membres del comité de Granollers, que el van detenir juntament amb el seu pare i el seu germà Àngel, on aquella mateixa nit els van afusellar a Can Valls, al terme municipal de Mollet del Vallès,[2] les ultimes paraules que va pronunciar van ser " Viva Cristó Rey"

Referències[modifica]

  1. «Germans Àngel i Josep Piquer Pellicer i el seu pare, Lluís». Federació de Cristians de Catalunya, 18-10-2016. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 15 juliol 2018].
  2. Alcalá, Cèsar. Las Checas del Terror (en castellana). 2007. LibrosLibres, p. 286. ISBN 978849608859.