Josep de Copons i d'Esquerrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep de Copons i d'Esquerrer
Biografia
Naixement1683 Modifica el valor a Wikidata
Mort1738 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Josep de Copons i d'Esquerrer (16831738) va ser un noble català.

Nasqué al Castell de Malmercat, en una família de la petita noblesa pallaresa, els Copons de Malmercat. Va ser germà de Manuel de Copons i d'Esquerrer, 119è President de la Generalitat de Catalunya.

Per atorgament de l'arxiduc Carles d'Àustria el 5 de juliol del 1717, Josep de Copons esdevingué "Senyor de Malmercat", el sisè de la dinastia. Assistí a les Corts dels anys 1701 i 1705.

Es casà amb Isabel de Cordelles i Romanyer (pubilla de Felicià de Cordelles, Marqués de Mura) amb la qual va tenir vuit fills, dels quals, l'hereu, Francesc de Copons i de Cordelles, 7è senyor de Malmercat, heretà tot el patrimoni i títols dels Cordelles de Barcelona, entre els quals els de Marqués de Mura i el de patró del Col·legi de Cordelles.

Ell i la seva família va prendre part compromesa a favor de Carles III contra els filipistes. L'any 1708, front la invasió del Pallars pels filipistes, "acudiren a barrar el pas vuit-cents homes de les milícies de Sort, Rialp, Vall d'Assua, Vilamur i Baronia d'Estach. Les milícies de les valls de Ferrera, Cardós i Aneu en nombre de sis-cents a les ordres de Baltasar Castellarnau i les vegueries del Pallars a les ordres del subveguer Antoni Sabater, agregant-se a tots ells els voluntaris que havia reunit Josep Copons".

"...Feliu Jordana, amb la gent que manava i el capità de voluntaris Antoni Bielsa avançà sobre Gerri de la Sal per la porta anomenada de Mariola desencaixant-la i penetrant un cos de voluntaris dins la ciutat. Un altre cos de tres-cents paisans d'Isidre Jordana de Malmercat, cent seixanta de Pere Jena i quatre-cents de Jacint Orteu s'agruparen a les ordres de Josep Copons, com ja ho havien fet abans els de l'Alt Pallars... " "... d'aquesta manera s'evità la invasió del Pallars Sobirà".

Referències[modifica]

  • Lluís Pujal General Moragues, màrtir de Catalunya Barcelona: Pòrtic, 1985. pàg. 94

Enllaços externs[modifica]