Joseph Meister
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1876 18è districte de París (França) |
| Mort | 24 juny 1940 (64 anys) París |
| Causa de mort | Suïcidi |
| Sepultura | Cementiri de Bagneux |
| Activitat | |
| Ocupació | conserge |
| Ocupador | Institut Pasteur |
Joseph Meister (París, 21 de febrer de 1876 - París, 24 de juny de 1940) va ser la primera persona inoculada contra la ràbia per part de Louis Pasteur, i la primera persona que va ser tractada amb èxit d'aquesta infecció. Tanmateix, no és segur que el gos que el va mossegar, que va ser mort a trets, tingués la ràbia i per tant no es pot assegurar que realment aquesta primera vacunació fos efectiva.[1]
l'any 1885, Meister tenia nou anys i va ser mossegat per un gos rabiós. Malgrat que Pasteur no comptava amb llicència per exercir la medicina i no era pas metge, va decidir tractar aquest infant contra la ràbia amb un virus vacuna crescut en conills de laboratori. Aquest tractament va tenir èxit i el nen no va desenvolupar la ràbia.[2]
D'adult, Meister va treballar en funcions immobiliàries a l'Institut Pasteur fins a la seva mort el 1940 als 64 anys. Es va suïcidar, amb un forn de gas, el 24 de juny de 1940, deu dies després que els alemanys nazis envaïssin París durant la Segona Guerra Mundial.[3][4]
No se sosté la versió que el seu suïcidi fos per evitar que la Wehrmacht entrés a la cripta de l'Institut Pasteur.[5][6] En lloc d'això, els testimonis familiars[7][8] indiquen que estava preocupat pel fet d'haver deixat marxar la seva família i que això els podria haver provocat la mort (cosa que en realitat no va succeir).[3][7]
Referències[modifica]
- Gerald L. Geison The Private Science of Louis Pasteur (Princeton University Press, 1995) (ISBN 0691034427)
- ↑ Pasteur, al seu diari del 6 de juliol del 1885, citat a la plana web de l'acadèmia de Versalles Arxivat 2008-10-14 a Wayback Machine.. A l'escrit, Pasteur deia que tenia l'estómac "ple" de fenc, palla i fragments de fusta. (L. Pasteur, « Méthode pour prévenir la rage après morsure », Comptes rendus de l'Académie des Sciences, Plantilla:T. (1885), séance du 26 octobre 1885, p. 765-774 ; reproduït a L. Pasteur, Écrits scientifiques et médicaux, choix, présentation et notes par André Pichot, Flammarion, Paris, 1994, p. 302-311.)
- ↑ René Dubos, Louis Pasteur: Freelance Of Science, Little, Brown and Company, 1950.
- ↑ 3,0 3,1 Eugène Wollman, Archives de l'Insitut Pasteur, Fond Eugène Wollman, cote WLL1.A.1, "Journal d'Eugene Wollman”, 1940.
- ↑ Hubert Marneffe, Archives de l'Institut Pasteur, Fond Hubert Marneffe, cote MRF.ARC.13, note d'Hubert Marneffe : "Mort de Joseph Meister".
- ↑ Asimov, Isaac. The New Intelligent Man's Guide to Science. Basic Books, New York, 1965.
- ↑ H. D. Dufour et S. B. Carroll,, "Great Myths Die Hard", Nature 502, p. 32–33, 2013.
- ↑ 7,0 7,1 Veterinary Medicine 35, p. 5538, 1940
- ↑ Blog de Mijo Demouron, 21 janvier 2008.