Juan Elizalde Bertrand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Elizalde
Biografia
Naixement(es) Juan Elizalde Bertrand Modifica el valor a Wikidata
c. 1935 Modifica el valor a Wikidata (88/89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsTey Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer, pilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
enduro
motocròs Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1962Operació Impala Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansArturo Elizalde Bertrand i José Antonio Elizalde Bertrand Modifica el valor a Wikidata
ParentsArturo Elizalde Rouvier (avi patern)
Joan Bertrand i Elizalde (cosí germà)
Carme Biada i Navarro (àvia paterna) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
TemporadesDècades de 1950 i 1960
MarquesOSSA, Montesa
Palmarès en velocitat
24H Montjuïc1 (1956)
Palmarès en motocròs
C. Espanya 2501 (1960)
Palmarès en enduro
C. Esp. Regularitat1 (1961)

Juan Elizalde Bertrand (Barcelona, c. 1935),[1] conegut també com a Tey Elizalde, és un històric pilot de motociclisme català que destacà en competicions estatals des de la fi de la dècada de 1950 i a començament de la de 1960. Expert en totes les modalitats d'aquest esport,[2] fou un dels millors velocistes del seu temps i, alhora, un dels pioners del motocròs i l'enduro a la península Ibèrica a l'època en què aquestes disciplines s'hi anaven introduint. Durant la seva etapa d'activitat aconseguí diversos èxits, entre els quals una victòria a les 24 Hores de Montjuïc (1956), un Campionat d'Espanya de motocròs (1960),[3] i un d'enduro (1961, quan aquesta disciplina era coneguda com a Regularitat).[4]

Perit industrial de formació i esportista polifacètic, practicà també el muntanyisme i l'esquí.[1] A banda, fou un dels cinc aventurers catalans que el 1962 participaren en l'Operació Impala, recorrent 20.000 km per Àfrica en 100 dies a bord de tres motocicletes Montesa de 175 cc.[5]

El gener del 2023, la Federació Catalana de Motociclisme li concedí el premi Legends en reconeixement a la seva trajectòria motociclista.[6]

Els Elizalde i el motor[modifica]

Tey Elizalde pertany a una família lligada des de sempre al món del motor. El seu avi, Arturo Elizalde Rouvier, fou un destacat enginyer i empresari industrial que fundà a Barcelona l'empresa fabricant d'automòbils Elizalde, reconvertida més tard a fabricant de motors d'aviació. La família residí a la Casa Elizalde (palauet construït el 1885[7] al l'Eixample de Barcelona) entre 1895 i 1964.[8]

Dos germans seus varen ser també motociclistes de renom: Arturo (conegut com a Lucas), Campió d'Espanya de velocitat en 100 cc el 1949 amb Montesa, i José Antonio (conegut també com a Antonio[9]), Campió d'Espanya de velocitat en 125 cc el 1952 amb Montesa i de motocròs el 1959 amb OSSA. José Antonio fou el primer català a aconseguir un podi en un Gran Premi puntuable per al Campionat del Món de velocitat. Concretament, acabà tercer al GP d'Espanya de 1954, disputat al Circuit de Montjuïc el 3 d'octubre.[10][11]

Un altre membre de la família Elizalde, Joan Bertrand i Elizalde, morí als 27 anys[12] a causa d'una caiguda en una cursa a Gijón, el 31 de juliol de 1955.[13] Joan Bertrand, pertanyent a una de les principals famílies de la indústria tèxtil catalana (relacionada, entre d'altres, amb l'empresa Tèxtils Bertrand Serra SA[14]), havia estat Campió d'Espanya en 125cc amb Montesa el 1953 i era una jove promesa que anava en camí de ser el número u de Montesa.[15]

Trajectòria motociclista[modifica]

Velocitat[modifica]

La primera especialitat en què destacà fou la velocitat, aconseguint diverses victòries en pujades de muntanya i curses diverses. El 1956, formant parella amb son germà Arturo ("Lucas"), guanyà les 24 Hores de Montjuic amb la Montesa.[16] Una de les seves victòries més recordades és la que obtingué el 19 d'abril de 1959 a la cursa de "Motos comercials" que es feia al Circuit de Montjuïc com a complement del Gran Premi. Elizalde hi pilotava la Montesa i guanyà a la mateixa línia de meta per davant de John Grace, que hi feia debutar la nova Bultaco.[2]

Enduro[modifica]

Pioner com fou de l'enduro, Elizalde començà a competir-hi quan aquesta disciplina s'anomenava encara Regularitat i s'assemblava més als Ral·lis que no pas ara. Cap a 1955, participà en els Dos Dies de Gal·les juntament amb el seu company d'equip a Montesa, Josep Maria Llobet "Turuta",[17] per bé que en anar-hi amb motos de carretera no hi pogueren fer gran cosa. Malgrat tot, en tornar, Tei Elizalde encoratjà els amos de la marca (Pere Permanyer i Francesc Xavier Bultó) a preparar un model més específic per a aquesta especialitat, cosa que finalment feren tot adaptant una Brío 80 amb els tubs d'escapament elevats. A aquell model li donaren mig de broma el nom de "cabra",[17] nom que anys a venir s'adoptaria oficialment per als famosos models de motocròs de la casa, les Cappra.

Reproducció de la Montesa Brio "Cabra" original dels anys 50

El 1958, Elizalde fou seleccionat com a membre de l'equip A per a competir pel Vas d'Argent als Sis Dies Internacionals d'Enduro disputats a Garmisch-Partenkirchen. Hi anà amb una OSSA 164 cc 2T quatre marxes, però hagué d'abandonar com la resta de l'equip degut a les pèssimes condicions climatològiques. Ja com a oficial d'OSSA, els dies 6 i 7 de maig de 1961 participà en el Ral·li Nacional del Marroc amb un model de quatre temps, tot i que finalment el guanyador de la prova fou el seu company de marca Francesc Anet.[4] Aquell mateix any, 1961, guanyà el Campionat d'Espanya de Regularitat, també amb OSSA.

Motocròs[modifica]

Fou també un dels primers pilots catalans a competir seriosament en motocròs, quedant subcampió al primer Campionat estatal disputat d'aquesta disciplina, el 1959, darrere el seu germà José Antonio. L'any següent, ja fou ell el campió.

  • Palmarès al Campionat estatal de motocròs:
Any Motocicleta 250 cc
1959 OSSA 2n
1960 OSSA 1r
Total títols 1

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Feliz terminación de la travesía del continente africano en motocicleta» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 15-04-1962. [Consulta: 20 febrer 2012].
  2. 2,0 2,1 «Hace 50 años. La aparición de un nuevo competidor inesperado» (PDF) (en castellà). montesaweb.com, 17-04-2009. [Consulta: 20 febrer 2012].
  3. Herreros 1998: «Motocross» p. 274-276
  4. 4,0 4,1 Herreros 1998: «Regularidad» p. 258
  5. Claret, Salvador. «Operació Impala». A: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Viva Montesa, col·lecció Pere Permanyer: Guia de l'exposició de motocicletes. Barcelona: Cevagraf, SCCL, 2003, p. 28-33. ISBN 84-393-5977-2. 
  6. «La FCM celebra la gran festa del motociclisme català». fcm.cat. FCM, 16-01-2023. [Consulta: 1r febrer 2024].
  7. «Casa Elizalde (Barcelona - La Concepció - Barcelonès)». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 20 febrer 2012].
  8. «La Casa Elizalde». casaelizalde.com. [Consulta: 20 febrer 2012].
  9. «Antonio Elizalde» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 20 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  10. «La tierra de los mil y un podiums» (en castellà). elmarcadordejmsurroca, 01-11-2010. [Consulta: 20 febrer 2012].
  11. «Jorge Lorenzo logra el podio 1.000 para España» (en castellà). motoworld.es, 31-10-2010. [Consulta: 20 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  12. «Venturi gana el II Circuito Internacional de Gijón. Durante la prueba se mató el corredor catalán Juan Bertrand» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. ABC, 02-08-1955. [Consulta: 20 febrer 2012].
  13. «Juan Bertrand Elizalde sufrió un mortal accidente» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 02-08-1955. [Consulta: 20 febrer 2012].
  14. «Ingressa el fons Bertrand SA a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat». gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 11-05-2011. [Consulta: 20 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  15. Herreros 1998: «Campeonatos de España de velocidad» p. 179
  16. Herreros 1998: «La dura resistencia» p. 236-236
  17. 17,0 17,1 Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 264-265
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]