Julio Ángel Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulio Ángel Fernández

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de la República - astronomia (valor desconegut–1974) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballUnivers Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultad de Ciencias (Universidad de la República) (en) Tradueix (1990–2019)
Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación (Universidad de la República) (en) Tradueix (1985–1990)
Universitat Federal de Rio de Janeiro. Valongo Observatory (en) Tradueix (1984–1986)
Max Planck Institute for Nuclear Physics (en) Tradueix (1983–1983)
Max Planck Institute for Solar System Research (en) Tradueix (1980–1983)
Spanish National Observatory (en) Tradueix (1979–1979) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

El Dr. Julio Ángel Fernández Alves (nascut a Montevideo el 5 d'abril 1946) és un astrònom uruguaià i membre del departament d'astronomia de la Universitat de la República a Montevideo. També és membre de PEDECIBA, (el programa per al desenvolupament de les ciències bàsiques a l'Uruguai).[1] De 2005 a 2010, va ser degà de la Universitat de la República Facultat de Ciències.[2] L'asteroide 5996 Julioangel el va ser nomenat en honor seu.

Cinturó de Kuiper[modifica]

El 1980, en el seu article sobre l'existència d'un cinturó de cometes més enllà de Neptú, Fernández va proposar que els cometes periòdics van arribar excessiva freqüència al sistema solar interior de tenir-se en compte únicament per haver arribat del núvol d'Oort, i que un cinturó transneptunià de cometes al voltant de 50 UA estarien obligats a explicar-los.[3] Models posteriors d'ordinador de Martin Duncan, Tom Quinn i Scott Tremaine del Canadà van donar suport al punt de vista, i finalment van conduir al descobriment del cinturó de Kuiper.[4] Molts astrònoms, inclòs en David Jewitt, qui va descobrir el cinturó, creuen que Fernández mereix més crèdit que qualsevol altra persona, inclòs en Gerard Kuiper, per predir la seva existència.[5] Posteriorment ha publicat molts treballs sobre la població transnepturiana.[1]

Definició de planeta[modifica]

El 2006, Fernández va ser un dels diversos dissidents en la reunió de la UAI per establir la primera definició de "planeta". Com a alternativa al projecte de proposta de la UAI, que havia inclòs Plutó, la seva lluna Caront i Ceres entre els planetes, la definició proposada per Fernández es va reservar el terme "planeta" només per a aquells objectes en el sistema solar, que havien superat les dominàncies orbitals de planetesimals, que descriu els objectes que no havien superat les seves òrbites encara que conserven una forma esfèrica com a "planetes nans".[6][7] L'esdeveniment es va originar la paraula "Plutoed" que va ser seleccionada com la "paraula de l'any 2006" per l'American Dialect Society.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Julio Fernandez. «Página personal del Dr. Julio A. Fernández». Universidad de la República. Arxivat de l'original el 2008-03-08. [Consulta: 8 febrer 2008].
  2. Heber Rizzo Baladán. «Los mundos helados de Julio A. Fernández», 2006. [Consulta: 7 novembre 2009].
  3. JA Fernandez. «On the existence of a comet belt beyond Neptune». Observatorio Astronomico Nacional, Madrid, 1980. [Consulta: 20 juny 2007].
  4. M. Duncan, T. Quinn, and S. Tremaine. «The origin of short-period comets». The Astrophysical Journal, 1988. [Consulta: 20 juny 2007].
  5. David Jewitt. «WHY "KUIPER" BELT?». University of Hawaii. [Consulta: 14 juny 2007].
  6. «IAU 2006 General Assembly: Resolutions 5 and 6». IAU, 24-08-2006.[Enllaç no actiu]
  7. Torres, Gabriela «Cómo fue el día en que dos uruguayos lograron que Plutón dejara de ser considerado un planeta» (en anglès). BBC Mundo, 24-08-2016.
  8. «Plutoed Voted 2006 Word of the Year». ADS, 05-01-2007.