Khi Serpentis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKhi Serpentis
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2VpMnEu(Sr)[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra67,925 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,9 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre3.130.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,1 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,33 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,11 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.557 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi14,7221 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,923 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)39,045 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar59,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial1,9 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4.600 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 41m 47.4147s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)12° 50' 51.0937''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,35[5] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada212 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Khi Serpentis o Chi Serpentis (χ Ser / 20 Serpentis / HD 140160) és un estel de magnitud aparent +5,32 a la Constel·lació del Serpent.[8][9] Està situada a la regió central de Serpens Caput, el cap de la serp. Forma part del corrent d'estels de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major.[9]

Khi Serpentis és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A0p amb una temperatura superficial de 9.290 K. Amb una lluminositat 34 vegades major que la del Sol, la seva massa és de 2,3 masses solars i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 75 km/s.[10][11] La seua metal·licitat —contingut relatiu d'elements més pesats que l'heli— equival al 56% de la del Sol.[12] Té una edat estimada de 420 milions d'anys i s'hi troba en la meitat de la seva vida com a estel de la seqüència principal.[10]

Khi Serpentis és un estel peculiar. Aquestos són estels amb una abundància en metalls és anòmala, almenys en les seves capes superficials. Alioth (ε Ursae Majoris) i α Circini són dos coneguts representants d'aquesta classe. Com molts d'aquests estels, Khi Serpentis és una Variable Alpha² Canum Venaticorum. La seva lluentor fluctua 0,03 magnituds al llarg d'un període de 1,59 dies.[9] S'hi troba a 228 anys llum de distància del sistema solar.

Referències[modifica]

  1. «A physical study of the Ursa Major cluster (with special attention tothe peculiar A stars)». Astronomy and Astrophysics, 1983, pàg. 33–42.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 5,2 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  6. «A volume-limited survey of mCP stars within 100 pc - I. Fundamental parameters and chemical abundances» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 15-11-2018, pàg. 2300-2324. DOI: 10.1093/MNRAS/STY3105.
  7. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  8. «Chi Serpentis - Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 7 gener 2021].
  9. 9,0 9,1 9,2 Chi Serpentis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  10. 10,0 10,1 Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
  11. Royer, F.; Grenier, S.; Baylac, M.-O.; Gómez, A. E.; Zorec, J. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i». Astronomy and Astrophysics, 393, 2002. pp. 897-911.
  12. Mármol-Queraltó, E.; Cardiel, N.; Cenarro, A. J.; Vazdekis, A.; Gorgas, J.; Pedraz, S.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P. «A new stellar library in the region of the CO index at 2.3 μm. New index definition and empirical fitting functions». Astronomy and Astrophysics, 489, 2, 2008. pp. 885-909.