Kimuraïta-(Y)
 Kimuraïta-(Y) | |
|---|---|
-120491.jpg) Kimuraïta-(Y) de la localitat tipus | |
| Fórmula química | Ca(Y,Nd)₂(CO₃)₄·6H₂O |
| Epònim | Kenjirō Kimura (en)   |
| Localitat tipus | Kirigo, Hizen-cho, Karatsu, Saga, Kyushu, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CC.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/D.03 |
| Dana | 15.4.5.1 |
| Heys | 11.8.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,2545(8) Å; b = 23,976(4) Å; c = 6,0433(7) Å; |
| Color | lila clar, rosa clar, blanc |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,6(1) g/cm³ (mesurada); 2,98 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,584(2) nβ = 1,612(2) nγ = 1,626(2) |
| Birefringència | δ = 0,042 |
| Angle 2V | mesurat: 70° (5), calculat: 68° |
| Dispersió òptica | petita |
| Fluorescència | porpra vermellós brillant sota ona curta i ona llarga |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-073 |
| Símbol | Kmu-Y |
| Referències | [1] |
La kimuraïta-(Y) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la tengerita. Rep el seu nom del professor Kenjiro Kimura (1896-1988), de la Universitat de Tòquio.
Característiques[modifica]
La kimuraïta-(Y) és un carbonat de fórmula química Ca(Y,Nd)₂(CO₃)₄·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'agregats esferulítics de cristalls escamosos tabulars, d'aproximadament 100μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kimuraïta-(Y) pertany a «05.CC - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb elements de terres rares (REE)» juntament amb els següents minerals: donnayita-(Y), ewaldita, mckelveyita-(Y), weloganita, tengerita-(Y), lokkaïta-(Y), shomiokita-(Y), calkinsita-(Ce), lantanita-(Ce), lantanita-(La), lantanita-(Nd), adamsita-(Y), decrespignyita-(Y) i galgenbergita-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
Es troba a les fissures del basalt d'olivina alcalí. Sol trobar-se associada a altres minerals com: lantanita-(Nd), lantanita-(La), lokkaïta-(Y) i kozoïta-(Nd).[2] Va ser descoberta a Kirigo, a la ciutat de Karatsu, a la prefectura de Saga (Kyushu, Japó).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kimuraïta-(Y) |
- ↑ «Kimuraite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Kimuraite-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 maig 2016].