Kochsandorita

Kochsandorita
Fórmula química	CaAl₂(CO₃)₂(OH)₄·H₂O
Epònim	Sándor Koch
Localitat tipus	mina de carbó de Mány, conca del riu Bicske-Zsámbéki, Fejér, Hongria
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.DB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	5.DB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	V/E.08
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 15,564(6) Å; b = 5,591(4) Å; c = 9,112(4) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,486(20) g/cm³ (mesurada); 2,514(2) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,597(3) nγ = 1,603(6)
Birefringència	δ = 0,006
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2004-037
Símbol	Ksd
Referències

La kochsandorita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la dresserita. Rep el seu nom de Sándor Koch, exprofessor de mineralogia, petrografia i geoquímica de la Universitat de Szeged, Hongria.

Característiques

La kochsandorita és un carbonat de fórmula química CaAl₂(CO₃)₂(OH)₄·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Acostuma a trobar-se en agregats esfèrics de cristalls aciculars de fins a 0,5 mm de llarg, en carbó massiu. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kochsandorita pertany a «05.D - Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans i de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: alumohidrocalcita, nasledovita, paraalumohidrocalcita, dresserita, dundasita, montroyalita, estronciodresserita, petterdita, hidrodresserita, schuilingita-(Nd), sergeevita i szymanskiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de carbó de Mány, a la conca del riu Bicske-Zsámbéki, a la regió de Fejér, Hongria, on sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, pirita, caolinita, il·lita, guix, gibbsita, felsőbanyaïta, dolomita, calcita, böhmita, alumohidrocalcita i, naturalment, carbó. També a Hongria, ha estat descrita a les mines de carbó de Tatabánya, als monts Gerecse, a la regió de Komárom-Esztergom. Són els dos únic indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.