Koibumi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaKoibumi
恋文 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKinuyo Tanaka Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Masayuki Mori
Yoshiko Kuga
Jūkichi Uno (en) Tradueix
Ranko Hanai (en) Tradueix
Kyōko Kagawa
Shizue Natsukawa (en) Tradueix
Kinuyo Tanaka Modifica el valor a Wikidata
ProduccióIchirō Nagashima
GuióKeisuke Kinoshita Modifica el valor a Wikidata
MúsicaIchirō Saitō Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHiroshi Suzuki (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeToshio Gotō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraShintōhō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorShintōhō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena1953 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTòquio Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0407929 Filmaffinity: 418779 Rottentomatoes: m/love_letter_1953 Letterboxd: love-letter-1953 TMDB.org: 270055 Modifica el valor a Wikidata

Koibumi (恋文 , Carta d'amor?) és una pel·lícula dramàtica japonesa en blanc i negre dirigida per Kinuyo Tanaka sobre un guió de Keisuke Kinoshita basat em un conte Fumio Niwa, i que fou estrenada el 1953.[1] Fou produïda i distribuïda per Shintōhō.

Sinopsi[modifica]

Reikichi Mayumi viu amb el seu germà Hiroshi a Tòquio. És un home taciturn marcat per la guerra a diferència del seu germà petit ple de vida i energia que es guanya la vida comprant i revenent llibres. Reikichi passa els seus dies buscant entre multituds d'espectadors la seva estimada de la infància, Michiko. Durant la guerra, els pares de la Michiko la van obligar a casar-se i ella li va enviar una carta de comiat en la qual li confessa el seu amor i desesperació per haver de casar-se amb un altre. En tornar de la guerra, Reikichi es va assabentar de la mort del marit de la Michiko, però li va perdre la pista i des d'aleshores l'ha estat buscant.

Així és com coneix en Naoto Yamaji, un antic camarada de la Marina, que el convida a treballar amb ell a Shibuya. Naoto Yamaji és un escriptor públic, escriu cartes en anglès a soldats estatunidencs retornata en nom de dones joves que busquen extorsionar diners als seus antics amants. Reikichi accepta treballar amb Naoto. El seu germà està lluitant per obrir una botiga de llibres i revistes de segona mà a pocs passos.

Un dia, mentre en Reikichi dorm a la botiga d'en Naoto, el desperta la veu d'una dona que demana que escrigui una carta a un soldat nord-americà que no li ha pagat res des de la mort del seu fill. En el seu mig son, Reikichi reconeix aquesta veu i corre a la recerca de Michiko a qui finalment troba després de cinc anys. Però en escoltar-la s'enfada, critica durament la Michiko per no haver-lo buscat quan va morir el seu marit, per tenir un fill amb un americà i la seva falta d'orgull de reclamar tants diners. Tots dos marxen després d'aquestes paraules agres.

Hiroshi que entén el motiu de la desesperació del seu germà decideix fer-ho tot perquè torni a veure en Michiko. Naoto troba la seva adreça i coneix la Michiko. Accepta tornar a veure en Reikichi quan trobi una feina i una situació més dignes. Però quan arriba el moment, Reikichi no va a la cita organitzada pel seu germà. Naoto el rebutja durament i el convenç d'anar-hi però arriben massa tard. Desesperada, la Michiko es llança sota un cotxe. Quan se n'assabenta, en Reikichi marxa a l'hospital per trobar-la.

Repartiment[modifica]

Al plató de rodatge, de dreta a esquerra: Kyōko Kagawa, Kikuko Hanaoka, Yoshiko Kuga, Kinuyo Tanaka i Chieko Seki
Rodatge de la pel·lícula

Producció[modifica]

Kinuyo Tanaka és la primera dona japonesa de la postguerra que es posa darrere de la càmera. Koibumi és la primera de les seves sis pel·lícules. Abans d'ella, l'única cineasta dona va ser Tazuko Sakane que va rodar principalment curtmetratges documentals de 1936.[2]

En referència a les escenes durant les quals Reikichi intenta trobar Michiko a Shibuya (plaça i estació de metro), el crític Enrique Seknadje escriu: "Tanaka té la meravellosa idea de filmar el protagonista diversos vegades al costat de l'estàtua de bronze erigida l'any 1934 en honor al gos Hachikō que es considera que havia acompanyat i esperat el seu amo diàriament a l'estació, fins i tot després de la seva mort el 1925".[3]

Distincions[modifica]

Premis
Nominacions

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ Lettre d'amour (1953) - MCJP
  2. ↑ Tadao Satō. Le Cinéma japonais (tome II). París: Éditions du Centre Pompidou, 1997, p. 324. ISBN 2-85850-930-1. 
  3. ↑ Enrique Seknadje. «Kinuyo Tanaka - "Lettre d'amour" (1953)». Culturopoing, 16-02-2022.
  4. ↑ «１９５３年 第４回 ブルーリボン賞» (en japonès). www.allcinema.net. [Consulta: 8 juliol 2020].
  5. ↑ «毎日映画コンクール 第8回（1953年）» (en japonès). mainichi.jp. [Consulta: 25 febrer 2022].
  6. ↑ «En Compétition - Longs Métrages : Koibumi (Lettre d'amour)». Festival de Cannes, 1954. [Consulta: 28 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

  • «Lettre d'amour». festival-lumiere.org. Arxivat de l'original el 2022-01-02. [Consulta: 1r abril 2022].
  • Koibumi, pel·lícula en versió original subtitulada en portuguès.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Koibumi&oldid=31397865»