Kurt Eisner
 (1919)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 maig 1867 Berlín |
| Mort | 21 febrer 1919 (51 anys) Múnic |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | Neuer israelitischer Friedhof München (en)  (1933–) 48° 10′ 56″ N, 11° 36′ 03″ E / 48.18213044°N,11.60077964°EOstfriedhof (1919–1933) |
| Ministre-president de Bavièra (oc) | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Gymnasium Askanian Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor, periodista |
| Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya |
| Cronologia | |
| 21 febrer 1919 | Murder of Kurt Eisner (en)
|
  | |
Kurt Eisner (Berlín, 14 de maig de 1867 - Múnic, 21 de febrer de 1919) va ser un polític, periodista i escriptor alemany d'ascendència jueva.[1][2]
Estudià literatura i filosofia neo-kantiana amb Hermann Cohen a la Universitat de Marburg. El 1892 va publicar Friedrich Nietzsche und die Apostel der Zukunft ("Friedrich Nietzsche i l'Apòstol del futur"). Va començar la seva carrera periodística treballant en el Frankfurter Zeitung (1892-93); després va escriure per a diversos diaris de Berlín i, des de 1898, va ser redactor de Vorwärts, l'òrgan de comunicació oficial del Partit Socialdemòcrata. Després que Eisner es convertís en ciutadà bavarès, va treballar com a escriptor independent a Múnic. Va ingressar al partit socialista, i el 1914 s'oposà a la política annexionista i a l'ajuda alemanya a Àustria-Hongria contra Sèrbia. Durant les primeres etapes de la Primera Guerra Mundial, però, Eisner va donar suport al govern, fins que, el 1917, influenciat per principis pacifistes, es va unir al Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD) del que més tard es va convertir en el seu líder. El 1918 fou empresonat i més tard, alliberat per la influència socialista parlamentària, encapçalà la revolució bavaresa. El novembre de 1918 va organitzar amb èxit una revolució que va enderrocar la monarquia, va proclamar la República Soviètica de Baviera i va exigir la pau. Eisner es va convertir en primer ministre i ministre d'Afers Estrangers de la nova República. Es va esforçar per aconseguir la seguretat interna, reconciliar i unir els diversos partits socialistes a Baviera i fer reforma econòmica i social. El febrer de 1919 va ser assassinat pel comte Anton von Arco auf Valley, del partit monàrquic. El 1919 es van publicar en dos volums totes les obres recollides per Eisner.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Kurt Eisner». GEC. [Consulta: 13 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Kurt Eisner». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 9 setembre 2018].
Bibliografia[modifica]
- Grau, Bernhard. Kurt Eisner, 1867-1919: eine Biographie. C.H.Beck, 2001. ISBN 978-3-406-47158-2.
- Earle Gurganus, Albert. Kurt Eisner: A Modern Life. Boydell & Brewer, 2018. ISBN 978-1-64014-015-8.
- Washton Long, Rose-Carol; Rigby, Ida Katherine; Barron, Stephanie; Roth, Nancy. «Kurt Eisner, "The Socialist Nation and the Artist", An alle Künstler!, 1919». A: German Expressionism: Documents from the End of the Wilhelmine Empire to the Rise of National Socialism. University of California Press, 1995, p. 179–181. ISBN 978-0-520-20264-1.