L'últim patriarca
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Najat El Hachmi |
| Llengua | català |
| Editorial | Editorial Planeta |
| Gènere | novel·la |
| Premis | |
| Premis | premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2008) |
L'últim patriarca és una novel·la escrita per Najat El Hachmi el 2008 i publicada per l'editorial Planeta. El relat està escrit en català i poc després es va publicar la versió en castellà amb el títol El último patriarca, de la mateixa editorial. Gràcies a l'èxit rebut, es va publicar en diverses llengües.[1] El mateix any va obtenir el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.[2] Najat El Hachmi havia aparegut pocs anys abans com a autora catalana amb l'assaig Jo també sóc catalana, de l'editorial Columna.
Es tracta d'una novel·la sobre l'emigració i exili dins un escenari sociolingüístic on tenen cabuda les llengües catalana, el rifeny l'espanyol i l'àrab. El personatge principal, fill de les terres rifenyes del Marroc ha d'emigrar a Catalunya on posteriorment s'hi desplaçarà la seva família, i es descriuen les relacions de la filla amb el seu pare, el patriarca, la seva mare i l'entorn. La filla decantarà els seus ideals vers la terra destí més que en la d'origen, on acabarà sentint-se més catalana que no pas rifenya,[3] tot i que molts dels seus costums, malgrat tot, persisteixen.[4]
Argument[modifica]
La novel·la conta la història d'un home, Mimoun Driouch, que viu a cavall entre dues cultures, la marroquina i la catalana. El personatge està centrat en la mentalitat autoritària i dèspota fins a l'impossible de Mimoun. Aquesta perspectiva ens la dona la visió que se'n fa des dels ulls d'un altre personatge, la seva filla que es nega a sotmetre's a les imposicions patriarcals d'un home descentrat des de petit que havia estat malcriat sobretot per les dones de la família. Mimoun és un obsessionat per les dones sense tenir-los el respecte que es mereixen i menys a les de la seva pròpia família que les maltracta i les humilia degradant-les al menyspreu més alt. L'obra pot arribar a sorprendre per una banda per les situacions dramàtiques i per altra pels tocs d'humor cínic que no deixa indiferent al lector.
Referències[modifica]
- ↑ Cerrato Rodríguez, Bárbara «Entrevista a Sara Cavarero, traductora de L’últim patriarca de Najat El Hachmi al italiano». Quaderns: Revista de traducció, Nº 25, 2018, pàg. 287-296. ISSN: 1138-5790 [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ Gaillard, Valeria. «Najat el-Hachmi, Ramon Llull». Vilaweb, 01-02-2008. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ Fuentes Gonzalez, A.D. 2013.El último patriarca, de Najat EL Hachmi: Una lectura sociolingüística. Dialnet.
- ↑ «L'Últim patriarca». Els bibliotecaris recomanen. Xarxa de Biblioteques Municipals. [Consulta: 28 gener 2021].