L'Estudi

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióL'Estudi

(2018)
Dades
Tipusescola primària Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialCatalà (1931-1939, República Catalana) / Castellà (1939-1966, Dictadura Franquista)
Història
Creació1931, Olià
FundadorAjuntament de Bellver de Cerdanya
Data de dissolució o abolicióEntre 1964-1966
Governança corporativa
Seu 
Empleats1
Indicador econòmic
FinançamentPúblic
FinançadorAjuntament de Bellver de Cerdanya

L'Estudi (1931 - entre 1964 i 1966) fou un antic col·legi localitzat a l'entitat de població d'Olià, que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya (Catalunya).

Fou un col·legi dels tres pobles germans (Olià, Nas i Santa Eugènia de Nerellà). L'edifici és localitzat a l'entrada del poble d'Olià. És un edifici rectangular de dues plantes, en bon estat de conservació construït amb totxana, arrebossat i pintat, pel que respecta la teulada s'ha utilitzat teula àrab. A la primera planta s'hi donava classe, era una aula única. A la planta superior hi havia l'allotjament del professor/a.[1]

Està classificat com a espai de protecció urbanístic, C-Volumètrica, Llei 9/93.[1]

Precedent[modifica]

Segons indiquen publicacions de l'època, molt abans de 1931 (obertura de l'estudi) ja hi havia ensenyament al poble d'Olià o, si més no, un professor. Cada vegada que s'assignava un professor, és publicava al diari La Vanguardia. D'aquest manera sabem que en de tres publicacions:

  • El 31 de juliol de 1925 [2]
« Provincia de Lérida: Oliá, mixta a cargo de maestro »
  • El 8 de maig de 1927 [3]
« Provincia de Lérida.—En Oliá, una mixta »
  • L'11 de maig de 1927 [4]
« Provincia de Lérida. En Oliá (Bellver), una mixta a cargo de maestro; »

Història[modifica]

El 15 d'abril de 1931, després de la Proclamació de la Segona República, es constituí la nova Batllia de Bellver sortida de les urnes (eleccions municipals de 1931). Fou escollit batlle Joan Viayna.[5] Establert el nou règim, el consistori afrontà el tema principal del moment, la construcció d'edificis escolars a Bellver, Olià, Pi i Bor. Els edificis de Bellver, Olià i Pi es pogueren portar a terme però no el de Bor que quedà estroncat per la guerra.[5] El projecte per a la construcció d'aquests edificis escolars s'aprovà l'any 1931, immediatament van començar les obres tot i que no és van acabar fins a l'any 1933-1934, aproximadament.[5]

L'aprovació del pressupost per la construcció de l'escola d'Olià fou el 15 de desembre de 1938.[5]

Etapes[modifica]

Etapes
Etapa de Construcció 1931 - 1934
Etapa Repúblicana ensenyament únic en català [6] [a] 1934 - 1936
Guerra Civil Espanyola ensenyament en català, fins abolició Estatut [b] 1936 - 1939
Etapa sota el Govern Franquista ensenyament únic en castellà (repressió) 1939 - (1964/1966)
Tancament entre 1964 i 1966

Construcció[modifica]

Aquest col·legi va ser construït a Olià per la seva situació, ja que quedava al centre, entre Santa Eugènia i Nas. Va ser pagat per La Batllia de Bellver de Cerdanya amb la col·laboració de la gent d'Olià, que hi va aportar la mà d'obra. La superfície on es va construir l'Estudi va ser cedida per la casa de Cal Xerill d'Olià.[5] La seva construcció va ser aprovada per la Batllia Republicana de Bellver de Cerdanya l'any 1931 i va finalitzar durant la República Catalana de 1934, va estar actiu durant uns 30 anys.[5]

Trajectòria[modifica]

Era una escola pública gestionada per La Batllia de Bellver de Cerdanya sota l'estricte control del Govern Franquista.[5] Aquesta escola només havia tingut un professor/a, que anava canviant. Tots els professors que van donar classe a l'Estudi s'allotjaven al poble, o bé, al mateix recinte, ja què la planta superior estava reservada a aquest ús, o bé, a Cal Xerill o Cal Vicenç d'Olià que els acollien donant-los-hi menjar i allotjament. L'Estudi mai va tenir un professor/a fix sinó que molts d'ells eren professors en pràctiques que acabaven els seus estudis universitaris a Lleida i els destinaven, durant pocs anys, en aquesta escola.[7]

El 21 de juliol de 1934, segons la Vanguardia, al nucli d'Olià ja hi havia una escola funcional amb 35 alumnes.[8]

A diferencia d'altres escoles catalanes, aquesta, era mixta (nois i noies junts).[8]

Pel que fa a llengua, des de la seva obertura fins a la dictadura franquista s'utilitzava preferent el català (Estatut de Núria i República Catalana). Més tard, amb l'abolició de l'Estatut de Núria i la imposició de la dictadura, el català, va ésser prohibit i el castellà fou la llengua d'imposició. Tot i les circumstancies, en ser una escola rural, el català era la llengua de comunicació verbal (dependent del professor) i el castellà era la llengua única de lectura.[7]

Hi havien entre 10 i 30 alumnes depenent de l'època històrica. Al principi, durant els primers anys de l'escola, eren molts alumnes, uns 30 aproximadament. A mesura que anaven passant els anys disminuïen els alumnes, així doncs, cap als últims anys de l'escola ja només eren entre 10 i 15 alumnes. Cal tenir en compte que a l'Estudi hi anaven els estudiants d'Olià però també els estudiants de poblacions properes, com ara, Nas o Santa Eugènia de Nerellà d'entre d'altres.[7]

Tancament[modifica]

L'Estudi va tancar definitivament entre els anys 1964 i 1966. És desconeix la data exacta del tancament per falta de dades.[5] La davallada d'alumnes i població i el centralisme d'escoles cap a municipis o pobles amb més població van ser els principals motius del tancament. A partir d'aquest moment, l'escola va romandre tancada tanmateix s'obria un cop l'any per La Festa Major conjunta d'Olià-Santa Eugènia-Nas i acollia el ball de tarda i el ball de nit. Des de llavors els alumnes d'Olià s'han de desplaçar a l'Escola de Bellver.[9] L'any 1980 un barceloní decideix venir a viure a la Cerdanya i troba aquest edifici deshabitat i decideix instal·lar-s'hi i convertir-lo en un habitatge. Per tant, d'ençà 1980, l'Estudi és una casa més del poble.[5]

Notes[modifica]

  1. ↑ A Catalunya dins la República Espanyola el català era co-oficial amb el castellà però en escoles petites i rurals el català era la llengua principal i sovint l'única
  2. ↑ El 5 d'abril de 1938 es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya a causa de la imposició de la dictadura franquista. A partir d'aquest moment l'única llengua a Catalunya és el castellà i l'ús del català era condemnat amb la mort

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Llista de béns d'Olià». Arxivat de l'original el 2018-09-23. [Consulta: 23 setembre 2018].
  2. ↑ «Hemeroteca la Vanguardia - Pàgina 31 - 1925» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 26 setembre 2018].
  3. ↑ «Hemeroteca la Vanguardia - Pàgina 25 - 1927» (en castellà). la Vanguardia. [Consulta: 26 setembre 2018].
  4. ↑ «Hemeroteca la Vanguardia - Pàgina 8 - 1927» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 26 setembre 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Llibre Històric: Anarquia i República a La Cerdanya, Edificis Escolars» (en català).
  6. ↑ «Estatut de Núria de 1931» (en català).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Llibre, La Baixa Cerdanya: Capitol: La Batllia, Olià (…) (pàg. 124).
  8. ↑ 8,0 8,1 «El diari la Vanguardia parla sobre les escoles catalanes» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 26 setembre 2018].
  9. ↑ «Centralització d'escoles» (en català).

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27Estudi&oldid=32033242»