L'home ronyó
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Raül Contel i Ferreres  |
| Protagonistes | |
| Producció | Enrique Esteban |
| Guió | Raül Contel i Ferreres |
| Fotografia | Antonio Piñero |
| Muntatge | Josep Maria Aragonés |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1985 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | català |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    | |
L'home ronyó és una pel·lícula espanyola dramàtica dirigida per Raül Contel i Ferreres, que fou rodada entre 1982 i 1983 però no es va poder estrenar comercialment fins al 1985. Mostra com la dependència d'un home vers una màquina, que d'antuvi seria un problema personal, es projecta com a problema social. Fou rodada en català i comercialitzada en castellà com Atrapado o Condenado a vivir.[1]
Sinopsi[modifica]
Eric i Ros són un matrimoni amb problemes. Ell té una afecció renal que l'obliga a mantenir tractament hospitalari i diàlisi. Això li provoca impotència temporalment, per la qual raó Ros comença a freqüentar la companyia del metge que tracta l'Eric. Per la seva banda, durant la convalescència Èric s'enamora d'Ingrid, una dissenyadora.
Repartiment[modifica]
- Pep Anton Muñoz - Èric
- Carme Elias - Ros
- Charo López - Ingrid Poe
- Josep Minguell - Doctor Gras
- Amparo Moreno - Mamà Marta
- Enric Bentz - Ces
- Ferran Rañé
- Imma Esteban
- Tomàs Mallol
- Arnau Vilardebo
Reconeixements[modifica]
Pep Anton Muñoz va rebre el premi al millor actor o actriu per la seva intervenció en pel·lícules catalanes als IV Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Ângel Comas, Diccionari de llargmetratges: el cinema a Catalunnya després del franquisme, p. 123
- ↑ “Karnabal”, mejor largometraje en los premios de cine de la Generalitat, La Vanguardia, 6 de maig de 1986