La Coma (Vallestàvia)
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Municipi | Vallestàvia  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 823,13 m | |||
La Coma (la Coume, en francès) és un antic llogaret de la comuna de Vallestàvia, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. El nom també apareix en les formes Mas la Coma i Mina de la Coma.
El lloc és[1] a l'esquerra de la Lentillà, al nord-oest del poble de Vallestàvia, al vessant oriental del Canigó, i les seves cases encara eren habitades el 1937. En l'actualitat és en procés de restauració.
No gaire lluny de l'indret hi ha les antigues mines (Mina de la Coma) de ferro[2] (siderites i hematites amb un 55% de ferro i un 4% de manganès), en explotació[3] fins als anys 70. De la seva existència, però només en conserva el testimoni un forn i algunes ruïnes. L'entrada a les antigues galeries està actualment[4] impedida pel fossat que s'hi ha format, amb un desnivell de més de vint metres. Una roda de l'antic telefèric del mineral ha esdevingut una curiositat turística que l'ajuntament de Vallestàvia destaca al seu web.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «186 - Vallestàvia». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Vallestàvia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències[modifica]
- ↑ La Coma en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ «Les mines de fer du Canigou».
- ↑ La falç, butlletí del Comitè Rossellonès d'Estudis i Animació d'agost-setembre del 1972, donà per aquell any una xifra d'extracció de 15.000 tones [anuals ??] de mineral i unes produccions de "350 000 tonnes de minerai en 1929, 64 300 tonnes en 1964, 40 000 tonnes en 1967, 18 800 en 1968." Així mateix deia que "Le nombre de salaries est tombé de 423 en 1963 à 42 en 1969"
- ↑ Martin Rupp Balades insolites dans le 66 2010
Enllaços externs[modifica]
- Breu nota de l'existència del llogaret Arxivat 2011-10-11 a Wayback Machine. (francès)
- Camí per accedir-hi[Enllaç no actiu]