La Fontana de Oro
  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Benito Pérez Galdós |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Espanya, 1870 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la realista |
| Lloc de la narració | Madrid |
| Sèrie | |
La Fontana de Oro és la primera novel·la de Benito Pérez Galdós, publicada el 1870.[1] L'acció transcorre a la ciutat de Madrid durant els anys del Trienni Constitucional (1820 — 1823). Pren el seu títol del cafè situat a prop de la Puerta del Sol que, amb aquest mateix nom, va servir de lloc de reunió per artistes i tribuna oratòria per a polítics liberals.[2]
A la novel·la, escrita entre el 1867 i el 1868, en part durant un viatge a França poc després de la Revolució del Setembre, es barregen els fets històrics reals, amb els assumptes personals dels personatges creats per Galdós, seguint una pauta de construcció literària semblant a la dels Episodios Nacionales, encara que amb els defectes de tota obra novençana.[3]
Escenari històric[modifica]
Emmarcada dins el regnat de Ferran VII (el "Rei Felón" d'uns, i per a uns altres "El Desitjat"), a les seves pàgines Galdós narra esdeveniments com l'aixecament del general Riego i la posterior arribada a Madrid el 24 de maig del 1823 dels Cent Mil Fills de Sant Lluís per restablir la tirania del monarca. Reunions clandestines de lògies masòniques i "sectes ultramuntanes"; actuacions de grans oradors com ara Antonio Alcalá Galiano; manifestacions al carrer a la veu de "Trágala"; escaramusses entre milicians liberals i realistes; afusellaments en massa i execucions a la Plaça de la Cebada després de la victòria absolutista…[4] Doble escenari en el qual Galdós desenreda la passió patriòtica al costat d'una passió de tall clàssic que li serveix de fil argumental.[5]
Argument[modifica]
L'eix sentimental de la trama relata la passió amorosa entre Lázaro, jove romàntic i liberal, i Clara, òrfena a casa d'un oncle d'ideologia absolutista i caràcter intransigent.[6]
Significació[modifica]
L'analista i erudit galdosià Joaquín Casalduero valora aquesta primera novel·la de l'escriptor canari no solament com a origen de tota la seva obra sinó de la novel·la moderna a Espanya.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Aub, Max. Manual de historia de la literatura española. Madrid, Akal Editor, 1966, p. 449. ISBN 978847339030-X.
- ↑ Pérez Galdós, Benito. La Fontana de Oro. Madrid, Alianza Editorial, 1970, p. 7. ISBN 978847339030-X.
- ↑ Ortiz-Armengol, en su compendio biográfico sobre Galdós, confirma el dato de que la Fontana fue llevada a la imprenta gracias a la ayuda económica de la cubana Magdalena Hurtado, cuñada del escritor canario, viuda de su hermano Domingo, militar y negociante venido a menos.
- ↑ María Isabel Gea. {{{títol}}}. Ediciones La Librería. ISBN 9788487290909.
- ↑ "Los dos desenlaces de La Fontana de Oro: origen y significado", estudio de Joaquín Gimeno Casalduero en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- ↑ «Artículo de Francisco Gijón en la Revista Cultural "Tarántula".». Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ Casalduero, Joaquín. Vida y obra de Galdós. Madrid: Gredos, 1974, p. 19. ISBN 8424905776.
 |
Vegeu texts en català sobre La Fontana de Oro a Viquitexts, la biblioteca lliure. |