La Torre del Castellà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 360 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Batea (Terra Alta) | |||
| Localització | Carrer de Ponent, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 525-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006587 | |||
| Id. IPAC | 604 | |||
La Torre del Castellà és una obra de Batea (Terra Alta) declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
Construcció tipus "torre" de planta rectangular molt mal parada, on les reformes populars han canviat en gran part la seva forma original; avui tan sols la forma del conjunt, el finestral gòtic tardà que dona al carrer de ponent, espitlleres, alguna altra finestra, els carreus i una portalada de mig punt amb escut per la part de darrere, ens apunten part del seu passat.[1] Els interiors han estat molt modificats, molt forjats canviats i la façana principal ha vist obrir portes i canviar finestres així com perdre part d'ella que torna després a per sé de nou. Així i tot no deixa de ser un dels edificis més interessants de la vila.[1]
Sembla que va ser habitatge d'algun castellà pertanyent a la Castellania d'Amposta, lo que lo dona el seu nom popular.[1] Documentada està en canvi la versió que apunta a la torre de "Juan de Heredia", encara que en temps posterior (més o menys el segle XVII); aquest personatge va tenir plets amb els santjoanistes per la possessió d'aquesta torre.[1]
No sembla anterior al segle xiv. La petita façana que dona al carrer de ponent és la més interessant, amb el finestral del gòtic tardà i una portalada de mig punt cegada, sobre la qual hi havia una gran llosa amb un escut format per diferents castells, avui a altre lloc.[1]
Història[modifica]
Entre les fonts consultades citem a Mascaró: "La Torre del Castellá, es por su parte la que más transformaciones ha sufrido. Su primitiva finalidad de defensa échase de ver en sus muros de construcción robusta y rajados con aspilleras de su cara sur. No está desprovista de toda buena lógica la tradición conservada de haber sido edificada por algún gran castellán para residencia suya accidental o temporal, las veces que visitaba este feudo suyo. De ser esto cierto, no sería anterior a la fecha de 1317, cuando pasó Batea a ser dominio de los Frailes Hospitalarios Sanjuanistas. Hoy, después de muchas reformas en su interior, y restauradas en parte sus paredes externas, ha pasado a ser habitación particular de varias familias. En 1781, consta con certeza que fué almacén o depósito de diezmos."[1]
D'acord, doncs, amb la tradició, es creu que aquest edifici, força malmès, potser fou residència del superior dels hospitalers.[1] Batea sofrí, igual que les poblacions veïnes, "molts desordres y excesos militars" durant la guerra dita dels Segadors o de Separació. La molestaren els dos partits contendents i la saquejaren les forces del marquès d'Hinojosa.[1]
Tant Batea com Pinyeres són mencionats dins la Castellania s'Amposta el segle xvii.[1] Pertany aquest tipus de construcció a la de torre defensiva que trobem a Batea a la vora de les vies de comunicació entre Aragó i Catalunya. L'altra que encara existeix és la torre Martí i fins fa molt poc, la torre Navarro. El 1781, servia de magatzem o dipòsit de delmes.[1] Actualment, la torre està partida en quatre parts que pertanyen a famílies diferents. El s'ha destinat a l'emmagatzematge i, per darrere, s'hi han adossat habitatges.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «La Torre del Castellà». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.