La caiguda de la Casa Usher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLa caiguda de la Casa Usher
(en) The Fall of the House of Usher
(fr) La Chute de la maison Usher
(es) La ruina de la Casa de Úsher
(it) La caduta della Casa Usher
(pl) Zagłada Domu Usher'ów
(ru) Гибель Эшерова дома
(uk) Падіння дому Ашерів
(eo) La Falo de Uŝero-Domo Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorEdgar Allan Poe Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica, 1839 Modifica el valor a Wikidata
Publicat aBurton's Gentleman's Magazine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereliteratura gòtica i terror Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: daa18e91-4e5f-44cd-9883-bfc97d666eb3 IMSLP: The_Fall_of_the_House_of_Usher_(Ferrari,_Carlotta) Goodreads work: 15570703 Project Gutenberg: 6557 Modifica el valor a Wikidata

La caiguda de la Casa Usher és un dels contes més coneguts d'Edgar Allan Poe i un exemple de literatura gòtica aplicada a la narració breu. Escrita en 1839, pel seu gran èxit ha estat adaptat a diversos mitjans, entre ells el cinema i les versions musicals i ha inspirat altres obres de temàtica similar.

Argument[modifica]

El narrador arriba a la casa Usher a petició del seu amic Roderick, que coneix des de la infància però a qui fa temps que no veu. Se'l troba sol amb la seva germana Madeleine, tots dos malalts. Roderick sembla patir una malaltia mental, ja que fa referència a al·lucinacions i afirma tenir els sentits més aguts del normal. Madeleine pateix atacs de catalèpsia i no pronuncia cap paraula.

El narrador intenta animar Roderick, llegint-li històries, tocant música o xerrant amb ell, però debades. Una nit arriba per comunicar que la seva germana ha mort i demana ajuda per baixar-la a la cripta. Després de la mort de Madeleine, Roderick cau en una profunda depressió i afirma que la casa està viva.

Una nit entra a la cambra del narrador presa del pànic i afirma que ha sentit Madeleine, que l'han enterrat viva. El protagonista intenta explicar-li que no és possible tants dies després i que els sorolls i signes tenen una explicació natural, però just quan ho està dient apareix la noia a la porta, panteixant, i mor després de llançar-se sobre el seu germà. Aquest pateix un atac de cor i mor a l'acte. El narrador abandona la casa esperitat i veu com aquesta és engolida per la terra.

Anàlisi[modifica]

El conte presenta els elements típics de la ficció gòtica: un ambient propens al sobrenatural amb la casa maleïda, referències al passat medieval en el qual llegeixen els amics, el dubte sobre la realitat del que s'esdevé i el terror que es busca en el lector. Cada detall anticipa el final en un cúmul de suspens i tensió creixent[1] on l'acció és tan important com la descripció de l'ambient asfixiant. L'atenció als sentits accentua aquesta ambientació, a la qual contribueixen les nombroses sinestèsies i el·lipsis amb què l'autor basteix el seu relat.

Malgrat l'element fantàstic, s'intenta no abandonar mai la versemblança, amb la catalèpsia que justifica la confusió a l'enterrament o amb les explicacions que intenta esbossar el narrador per calmar els ànims. La base de la narració és una història real on un marit gelós va enterrar vius la dona i el seu amant en una casa de nom similar al títol del relat.

La casa simbolitza la unió entre els dos germans, que frega l'incest segons algunes interpretacions. Quan aquests moren, col·lapsa, però ja abans les esquerdes anunciaven la seva fi, igual que la malaltia i les premonicions de Roderick anunciaven la mort dels seus ocupants. Roderick sembla consumit per la culpa, probablement per aquesta relació il·lícita, i per això no desenterra la germana. Aquesta acció és la que acaba provocant-li la mort, encara que s'expliqui amb una causa natural (un infart). La lectura simbòlica, doncs, és paral·lela a la literal o realista en tot el conte.

Referències[modifica]

  1. Beebe, Maurice, Poe: A Collection of Critical Essays, Prentice Hall, Inc., 1967.