La gentilezza del tocco
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Francesco Calogero  |
| Protagonistes | |
| Guió | Ninni Bruschetta i Francesco Calogero |
| Música | Fabio Blandini (en)  |
| Muntatge | Francesco Calogero |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1987 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Sicília |
    | |
La gentilezza del tocco (en italià La bondat del tacte) és una pel·lícula italiana del 1988 dirigida per Francesco Calogero.[1]
Aquest és el debut del director sicilià Calogero, premiat al Festival de Bellaria de 1988.
Argument[modifica]
Giorgio, un corrector, investiga la ressenya del crític musical habitualment cínic Federico Cami, que aquesta vegada va ser sorprenentment benèvol amb la pianista debutant Irene Della Pace.
Repartiment[modifica]
- Maurizio Puglisi: Giorgio
- Antonio Alveario: Carlo
- Ninni Bruschetta: Mario
- Rosalba Scimone: Giuliana
- Antonio Caldarella: Federico Cami
- Daniela Pacetto: Irene
- Laura De Domenico: Secretària de Cami
Crítica[modifica]
Calogero fa aquesta pel·lícula amb pocs mitjans (rodada en 16 mm) i la ambienta a la seva Messina, és una història que només és aparentment. simple i els trets del qual recorden en intel·ligència i elegància els d’Éric Rohmer.[2]
Premis[modifica]
Al Festróia del 1988 va obtenir el Premi FIPRESCI i el Golfinho de Bronze a l'opera prima, al Festival de Bellaria el Premi Casarossa Miglior a la pel·lícula independent de l'any i el Sacher d'Oro a la millor opera prima el 1989. També fou nominada al Nastro d'argento a la millor direcció novell EL 1989.[3]
Notes[modifica]
- ↑ La gentilezza del tocco, L'Escalinate de l'arte
- ↑ Paolo Mereghetti, Il Mereghetti. Dizionario dei film 2006, Baldini Castoldi Dalai.
- ↑ La gentilezza del tocco a nutrimentiterrestri.net
