Lajos Kada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLajos Kada
Biografia
Naixement16 novembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 2001 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del carrer Fiumei Modifica el valor a Wikidata
Nunci apostòlic a Andorra
6 març 1996 – 1r març 2000
Nunci apostòlic a Espanya
22 setembre 1995 – 1r març 2000
Nunci apostòlic a Alemanya
22 agost 1991 –
← Josip UhačGiovanni Lajolo →
Nunci apostòlic a El Salvador
15 octubre 1980 –
Arquebisbe catòlic
20 juliol 1975 –
Arquebisbe titular
20 juny 1975 –
Nunci apostòlic a Costa Rica
20 juny 1975 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica (–1957) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1948–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJean-Marie Villot Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata
(la) In verbo Tuo Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 92287966 Modifica el valor a Wikidata

Lajos Kada (Budapest, Hongria 16 de novembre de 1924 – †26 de novembre de 2001) va ser arquebisbe catòlic.[1] Era doctor en teologia i en Dret Canònic.

Biografia[modifica]

Va ingressar al servei diplomàtic de la Santa Seu el 1957 i, després d'un període a la Secretaria d'Estat, va anar a les representacions pontifícies de Pakistan, Escandinavia, Alemanya i Argentina. Després va ser nomenat Secretari per la Congregació pel Culte Diví i Disciplina dels Sagraments.

El 1971 va ser cridat per servir al Consell Pontifici Cor Unum, del qual va ser nomenat sots-secretari el 1973. El 20 de juny de 1975 va ser nomenat nunci apostòlic a Costa Rica, i va ser promogut arquebisbe titular de Tibica. Va rebre la consagració episcopal el 20 de juliol de 1975 pel cardenal Jean-Marie Villot, que consagraria conjuntament amb els cardenals Giovanni Benelli i Corrado Bafile. El 15 d'octubre de 1980 a El Salvador; el 22 d'agost de 1991 a Alemanya, va haver de fer front a la reorganització de l'Església Catòlica a l'antiga Alemanya Oriental després de la reunificació; i el 22 de setembre de 1995, a Espanya,[2] càrrec que va ocupar fins al 15 de febrer del 2000, quan es va jubilar.

Des del 1999 hi ha hagut rumors sobre els fraus i un vida sentimental atzarosa.[3] Durant la seva etapa a Espanya, va mostrar una constant l'actitud bel·ligerant contra la qüestió de la llengua catalana[4] i les pretensions d'autonomia de l'església catalana. Aquest bel·ligerància va tenir també repercussions en la decisió sobre les obres d'art de la Franja de Ponent,[5][6] i en la negativa a concedir una Conferència Episcopal Catalana, i ni tan sols una regió eclesiàstica. Sobre el nunci Kada, l'acabat de nomenar arquebisbe de Tarragona Martínez Sistach va escriiure a la revista Vida Nueva: «no és que el nunci no entengui la realitat catalana, és que no entén la realitat eclesial d'un país en el qual és responsable, per exemple, d'una cosa tan decisiva com el nomenament dels bisbes. El problema no és que aquest nunci sigui més o menys intel·ligent i competent. El problema és el sistema de poder, de presa de decisions, dins l'Església.»[7]

Després dejubilar-se va tornar a la seva Hongria natal, on va morir el 26 de novembre de 2001. Està enterrat a la basílica de Sant Esteve de Budapest.[8]

Va ser fet Comendador amb Estrella de l'orde del Mèrit de la República Hongaresa.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Cheney, David M. «Archbishop Lajos Kada» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 25 agost 2023].
  2. «Monseñor Lajos Kada: «Quiero ser mensajero de amistad y de paz»». El Mundo, 13-12-1995. (no disponible en obert)
  3. Irujo, José María «Las claves del escándalo en las misiones. Las denuncias ante el Vaticano exponen los fraudes y la azarosa vida sentimental del nuncio Kada» (en castellà). El País, 11-03-2001. ISSN: 1134-6582.
  4. Casabella, Jordi «El Papa farà a Barcelona un gest sense precedents amb Catalunya». El Periódico, 01-11-2010.
  5. «Franja de Ponent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Sàez, Anna «Sixena: cronologia del despropòsit. De la segregació del bisbat de Lleida a l'actualitat». Sàpiens.
  7. «Les topades amb el Nunci que no entenia Catalunya». www.focnou.cat, juny-juliol 2010. Arxivat de l'original el 2011-09-05. [Consulta: 5 febrer 2013].
  8. «MONS. LAJOS KADA, ANTERIOR NUNCIO EN ESPAÑA» (en castellà). Conferència Episcopal Espanyola, novembre 2001. Arxivat de l'original el 2002-04-16. [Consulta: noviembre 2001].


Precedit per:
Eugênio de Araújo Sales
Arquebisbe
Arquebisbe

Bisbe de Tibica
(títol personal d'arquebisbe)

20 de juny de 1975 – 26 de novembre de 2001
Succeït per:
José Luis Escobar Alas
Precedit per:
Angelo Pedroni
Santa Seu
Santa Seu

Nunci Apostòlic a Costa Rica

20 de juny de 1975 – 8 d'abril de 1984
Succeït per:
Pier Giacomo De Nicolò
Precedit per:
Emanuele Gerada
Santa Seu
Santa Seu

Nunci Apostòlic a El Salvador

15 d'octubre de 1980 - 8 d'abril de 1984
Succeït per:
Francesco De Nittis
Precedit per:
Virgilio Noè
Santa Seu
Santa Seu

Secretari per la Congregació pel Culte Diví

8 d'abril de 1984 - 22 d'agost de 1991
Succeït per:
Geraldo Majella Agnelo
Precedit per:
Josip Uhač
Santa Seu
Santa Seu

Nunci Apostòlic a Alemanya

22 d'agost de 1991 – 22 de setembre de 1995
Succeït per:
Giovanni Lajolo
Precedit per:
Mario Tagliaferri
Santa Seu
Santa Seu

Nunci Apostòlic a Espanya

22 de setembre de 1995 - 1 de març de 2000
Succeït per:
Manuel Monteiro de Castro
Precedit per:
---
Santa Seu
Santa Seu

Nunci Apostòlic a Andorra

6 de març de 1996 - 1 de març de 2000
Succeït per:
Manuel Monteiro de Castro