Lanzón monolític
  | ||||
| Tipus | obra escultòrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Creació | c. dècada del 500 aC | |||
| Període | neolític i Amèrica precolombina | |||
| Material | pedra granit | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Chavín de Huantar District (Perú) (en)  , Huari (Perú) i Regió d'Ancash (Perú) | |||
| Localització | Chavín de Huántar | |||
| ||||
El lanzón monolític, o simplement «El Lanzón», és un monòlit o escultura gran d'una sola peça, que pertany a la cultura chavín del Perú (del 1000 ae). Està esculpit en granit irregular de 4,54 m d'alçada, i roman a l'emplaçament originari, en un sector d'una galeria interior del temple Vell de Chavín, anomenada “Galeria del Lanzón”. Se li diu “lanzón” perquè té la forma d'una gegantesca punta de projectil, els extrems de la qual s'enclaven al terra i al sostre de la galeria. Té tres costats, que estan coberts amb motius gravats, i representen una divinitat o ésser sobrenatural amb trets humans barrejats amb trets d'animals. És la més gran de les escultures o monòlits conservats de la cultura chavín; altres són l'estela Raimondi, l'obelisc Tello i el l'estela de Yauya.
Descoberta[modifica]
El primer esment sobre aquesta escultura apareix en l'obra del savi italià Antonio Raimondi, que a mitjan s. XIX visità el temple o castell de Chavín. L'estudiós peruà José Toribio Polo, que el 1871 visità el santuari, li posà el nom de “Lanzón”, terme que actualment es considera incorrecte ja que en realitat és una huanca (en quítxua wanka) o pedra sagrada, que segons una interpretació imita la forma d'un ullal. Fou l'explorador alemany Ernst Wilhemm Middendorf qui replegà el nom de huanca quan visità el temple al 1883:[1]
| « | “El pilar que suporta el sostre, anomenat huanca pels indis, té forma de prisma irregular. Està cobert amb dibuixos de línies ondades, gravades en la pedra, que acaben en caps de serps, i el conjunt forma un grotesc rostre humà. La vora llisa que sobreïx endavant en forma el nas, i al seu davall, en els dos amplis plans laterals, està gravada la boca oberta mostrant els incisius i els grossos i punxeguts ullals. La part inferior del pilar té tres plans: els dos anteriors són amples i estret el posterior; la part superior en forma de coll té quatre costats i s'hi veuen també gravats de dents amb ullals grossos. El dibuix adjunt, fet a la incerta llum de ciris de seu, tracta d'il·lustrar d'alguna manera la descripció que acabe d'oferir”. | » |
| — Ernst Middendorf, Perú: observacions i estudis del país i els seus habitants durant una estada de 25 anys, 1895: 77.[2] | ||
Després fou descrita detalladament pels arqueòlegs Julio C. Tello (1923) i John Rowe (1962). Aquest darrer denominà la imatge gravada la “Gran Imatge” o "Déu Somrient", i el considerà la principal deïtat de la religió chavín, i per tant, del món andí.[3]
L'al·luvió de Chavín de 1945 obstruí l'entrada de les galeries subterrànies i durant molts anys romangué el Lanzón soterrat, fins que es netejà el lloc i es posà novament al descobert el rostre fer del déu tallat en pedra. Es proposà en algun moment traure'l del lloc i traslladar-lo a algun museu, però mai s'ha concretat aquest pla. Una creença molt arrelada a la zona vaticina catàstrofes naturals de magnitud si s'intenta moure del lloc la imposant escultura.
Cronologia[modifica]
Segons John Rowe, aquesta escultura pertany als inicis del desenvolupament Chavín i a la primera fase de la construcció del temple (el “temple Vell”), de cap al 1100-900 ae.
Segons els arqueòlegs, la deïtat representada en el Lanzón era la principal divinitat dels chavins, el culte dels quals era atés per una casta sacerdotal que tenia accés a les galeries subterrànies del temple de Chavín. Aquest seria el centre d'atracció de les peregrinacions del món andí. S'hi feien ofrenes humanes i d'animals.[4]
Disseny[modifica]
A grans trets, l'ésser mitològic representat en l'escultura presenta atributs humans i zoomorfs combinats. El cap ocupa la tercera part del volum del monòlit i hi destaquen una boca de felí amb dos ullals que li dona un aspecte fer, una cabellera feta per feixos de serp a manera de plomall, així com grans anelles que li pengen de les orelles. La resta del cos és curt i gruixut, i es veuen les extremitats superiors de forma humana: la mà esquerra cap avall i la dreta enlaire amb els dits estesos. A l'alçada de la gola es veu una espècie de greca, que podria representar un pectoral. El cos és cobert amb una espècie de túnica que acaba en serrells; al damunt es desplaça un grup de caps de fèlid. De tots dos extrems inferiors de la túnica pengen altres dos caps que semblen de colobres. Per sobre del cap de la divinitat es veuen també grups de caps felins.
Interpretació[modifica]
Kauffmann considera que la divinitat representada en el “Lanzón” és en el fons la mateixa que mostra l'estela Raimondi, tot i que a diferència d'aquesta no porta bàculs o ceptres, ni plomatge estilitzat. Considera, però, que el braç aixecat del déu podria al·ludir a la seua condició “voladora”.
Comparant amb altres iconografies contemporànies i posteriors, Kauffman sosté que el déu chavín, en les seues diverses variants, és bàsicament un ésser híbrid: meitat home amb boca llistada i meitat au rapinyaire, i l'ha denominat piscoruna-pumapasim (en quítxua "home-au amb boca llistada"). Aquest “felí volador” estaria relacionat amb el culte a l'aigua, de tanta importància en les civilitzacions agrícoles del Perú.
Bibliografia[modifica]
- José Antonio Del Busto Duthurburu, Perú preincaico, pp. 74-75. Colección de obras escogidas de José Antonio del Busto. Lima, Empresa Editora El Comercio S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
- Federico Kauffmann Doig:
- Historia y arte del Perú antiguo. Tomo 2, pp. 191-192. Lima, Ediciones PEISA, 2002. ISBN 9972-40-214-2
- «Los ancashinos ancestrales». Incluido en la Gran Enciclopedia del Perú. Lexus Editores, 1998. ISBN 9972-625-13-3
- Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Origen de las civilizaciones andinas». Incluida en la Historia del Perú. Lima, Lexus Editores, 2000. ISBN 9972-625-35-4
- Villanueva Sotomayor, Julio R.: El Perú en los tiempos antiguos. Historia Preínca e Inca. Publicado por el diario “Ojo”, edición fascicular, 2001. Edición e impresión: Quebecor World Perú S.A. Depósito Legal: 150103 2001 - 2408
- Orsini, Carolina. Arqueología de Chacas. Comunidades, asentamientos y paisaje en un valle de los Andes Centrales del Perú. Italia, Edizioni Pendragon, 1994.
- «Difusión en el periodo de Desarrollo Regional: algunos aspectos de la iconografía Tumaco-Tolita». Bulletin de l'Institut français d'études andines 35 (3) | 2006 Avances de investigación en el Ecuador prehispánico, 01-12-2006. ISSN: 2076-5827. 10.4000/bifea.3937 [Consulta: 12 març 2022].
Notes[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lanzón monolític |
- ↑ Julca Guerrero, Félix. Quechua Ancashino - Una mirada actual. Lima: Fondo Editorial del Pedagógico San Marcos, Care Perú, 2009, p. 397. ISBN 978-612-45425-4-1.
- ↑ Middendorf, Ernst Wilhelm. PERU; Beobachtungen und Studien über das Land und seine Bewohner während eines 25 Jährigen Aufenthalts (en alemany). Berlín: Meisenbach Riffarth & Co., 1895, p. 77. ISBN 978-1138898998.
- ↑ Rowe, John H. Chavin Art – An Inquiry into its Form and Meaning. The Museum of Primitive Art, 1962.
- ↑ Lumbreras, Luis Guillermo. P. von Zabern. Chavin de Huantar: Excavacions a la Galeria de les Ofrenes, 1993. ISBN 9783805315548.