Lars Svensson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLars Svensson
Biografia
Naixement30 març 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Suècia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióornitòleg Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 7816fac8-8f02-471f-8c11-66f2c2e02391 Modifica el valor a Wikidata

Lars Svensson (Suècia, 30 de març de 1941) és un ornitòleg suec, autor de gran quantitat d'articles científics, manuals d'ocells, llibres de fotografies, conferències o guies de viatge sobre ornitologia. Està especialitzat en la identificació d'ocells Passeriformes.[1][2]

Biografia[modifica]

Lars Svensson és un dels investigadors en ornitologia més reconeguts d'Europa. El seu camp d'estudi més important dins de l'ornitologia és la identificació de l'ordre dels Passeriformes[1][2][3]

L'interès inicial de Lars Svensson per l'ornitologia parteix de l'ambient en el qual es va criar: el seu pare li va transmetre d'hora un interès sobre la natura i en el seu grup d'amistats més pròximes també es trobava l'interès per la natura i els ocells com una cosa comuna, sent habituals els jocs i petites excursions tractant de reconèixer el nom de les diferents espècies d'ocells amb les quals es trobaven.[1]

Més tard, en la seva adolescència va tenir contactes amb biòlegs de camp del Museu Suec d'Història Natural i va començar a realitzar sortides reglades d'exploració ornitològica, per Falsterbo i la reserva natural Ottenby, a l'illa d'Öland. Poc després va començar a escriure i il·lustrar guies de camp d'ornitologia, adaptant al suec algunes existents en anglès.[1]

Durant la dècada de 1960, va començar a fer estudis sobre ocells morts, en el Museu Suec d'Història Natural, on era habitual que li deixessin col·laborar amb diverses recerques del propi centre, fins i tot a les nits, una vegada tancat al públic.[1]

Amb 29 anys va realitzar la seva primera gran expedició de recerca ornitològica al llac Neusiedl a Àustria.[1]

Entre 1971 i 1974 va ser editor de la revista Vår Fågelvärld, una publicació científica sobre ocells editada per l'associació BirdLife International de Suècia. Ha estat publicada des de 1942.[4][5]

Va formar el primer comitè de rareses de Suècia de la Societat Ornitològica de Suècia, sent el seu director entre 1971 i 1986.[3]

És autor de la Guia per a identificació dels passeriformes europeus, editada ininterrompudament des de 1970 i un dels treballs científics més citats en ornitologia.[6]

Una altra de les seves obres més importants és la Collins Bird Guide (traduïda i adaptada al català com a Guia d'ocells: Europa i regió mediterrània). És una guia de camp per a la identificació dels ocells del Paleàrtic Occidental.[3] Està coescrit per Killian Mullarney, Donen Zetterström i Peter J. Grant, i il·lustrat per Killian Mullarney i Donen Zetterström.[7] Va ser publicat originalment en suec i danès en 1999 i en anglès en el mateix any.[8][9][10] Una segona edició, revisada i ampliada, es va publicar al gener de 2010.[2] En 2015 es van realitzar una sèrie d'actualitzacions i correccions, sense canvis en el número d'edició.[11]

Entre els seus articles científics més destacats es troba un treball sobre la boscarla becuda (Acrocephalus orinus).[12]

Ha estat guardonat amb diversos premis d'ornitologia de tot el món. El 2004 va ser nomenat Doctor Honoris causa per la Universitat d'Uppsala.[13][14]

Bibliografia parcial[modifica]

  • Guia per a la Identificació dels Passeriformes Europeus (1970).
  • Collins Bird Guide (1980). En català: Guia d'ocells: Europa i regió mediterrània (1999, 2009). Coescrit amb Killian Mullarney, Donen Zetterström i Peter J. Grant, i il·lustrat per Killian Mullarney i Donen Zetterström.
  • Soviet Birds (1984).
  • The Hamlyn Guide to the Birds of Britain (1986).
  • Handbook of Western Palearctic Birds.
  • Birds of Europe (1999, Princeton Field Guides).
  • Birdsong (2012, Quadrille Publishing), un audiollibre amb un complet repositori de cants de diferents ocells, coescrit amb Jonathan Elphick i Jan Pedersen.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Jag är både njutare och vetenskapsman (Lars Svensson)» (en suec). ottosson&ottosson. [Consulta: 31 agost 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Collins Bird Guide [Second edition : Lars Svensson, Killian Mullarney, Dan Zetterström and Peter J. Grant - HarperCollins]» (en anglès). web.archive.org, 27-09-2011. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 31 agost 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterstrom, Dan; Pijoan. Guia d'ocells: Europa i regió mediterrània. Itàlia: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3. 
  4. ↑ «Digitala Vår Fågelvärld» (en suec). BirdLife Sverige. [Consulta: 31 agost 2019].
  5. ↑ Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterstrom, Dan; Pijoan. Guia d'ocells: Europa i regió mediterrània. Itàlia: Omega, 2010, p. 286. ISBN 978-84-282-1534-3. 
  6. ↑ Malmberg, Anna. «Teknisk-naturvetenskapliga fakulteten utser tre nya hedersdoktorer - Uppsala universitet» (en suec). www.uu.se. [Consulta: 31 agost 2019].
  7. ↑ Svensson, Lars.; Zetterstrom, Dan.; Grant, Peter R.; Pijoan, Manuel.. Guía de aves : España, Europa y región mediterránea. 2a. ed. Omega, 2010. ISBN 9788428215336. OCLC 733965282. 
  8. ↑ Grant, Peter J.; Mullarney, Killian.; Zetterström, Dan, 1954-; Svensson, Lars, 1941-. Fågelguiden : Europas och Medelhavsområdets fåglar i fält (en suec). Bonnier, 1999 ;. ISBN 9134510389. OCLC 186538321. 
  9. ↑ Mullarney, Killian.; Svensson, Lars, f. 1941.; Zetterström, Dan.; Grant, Peter J.; Malling Olsen, Klaus.. Fugle i felten : feltbestemmelse af fuglene i Europa og Middelhavsområdet (en danès). 1. udgave, 1. oplag. L & R Fakta, 1999. ISBN 8761401072. OCLC 61091180. 
  10. ↑ Svensson, Lars. The birth of a new field guide (en anglès). 12. Birding World, 1999, p. 78–80. 
  11. ↑ «Collins Bird Guide updated, but did anyone know?» (en anglès). www.rarebirdalert.co.uk. [Consulta: 31 agost 2019].
  12. ↑ Svensson, Lars; Prŷs-Jones, Robert; Rasmussen, Pamela C.; Olsson, Urban «Discovery of ten new specimens of large-billed reed warbler Acrocephalus orinus, and new insights into its distributional range» (en anglès). Journal of Avian Biology, 39, 6, 2008-11, pàg. 605–610. DOI: 10.1111/j.1600-048X.2008.04634.x [Consulta: 31 agost 2019].
  13. ↑ «Lars Svensson» (en suec). Bonnier Fakta. Arxivat de l'original el 22 agost 2010. [Consulta: 16 juny 2010].
  14. ↑ «Filosofie hedersdoktorer om intet annat anges; teknologie hedersdoktorer markeras (TeknD)» (en suec). Universitat d'Uppsala. [Consulta: 16 juny 2010].
  15. ↑ Elphick, Jonathan.; Pedersen, Jan.. Birdsong (en anglès). Quadrille, 2012. ISBN 9781849491341. OCLC 762992684. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lars_Svensson&oldid=33110988»