Vés al contingut

Las veredas de Saturno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLas veredas de Saturno
Fitxa
DireccióHugo Santiago Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Bérangère Bonvoisin
Philippe Clévenot
Emmanuel Dechartre
Diego Mas Trelles
Hugo Santiago
Patrick Bonnel
Catherine Jarrett
Sophie Loucachevsky Modifica el valor a Wikidata
GuióJuan José Saer, Hugo Santiago i Jorge Semprún Maura Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRodolfo Mederos Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Aronovitch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrançoise Belleville
ProductoraCaliban Audiovisuel
Euro American Films
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada145 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0090208 Filmaffinity: 377087 Allocine: 1736 Rottentomatoes: m/les_trottoirs_de_saturne_2014 Letterboxd: the-sidewalks-of-saturn Allmovie: v118543 TCM: 488557 TMDB.org: 299152 Modifica el valor a Wikidata

Las veredas de Saturno (en francès Les Trottoirs de Saturne) és una pel·lícula coproducció de l'Argentina i França filmada en blanc i negre dirigida per Hugo Santiago Muchnick segons el seu propi guió escrit en col·laboració amb Juan José Saer i Jorge Semprún que es va estrenar el 20 d'abril de 1989 i que va tenir com a principals intèrprets a Rodolfo Mederos, Berangère Bonvoisin, Edgardo Lusi i Andrea Aronovich. Té el títol alternatiu de Les trottoirs de Saturne.[1]

Sinopsi[modifica]

Fabian, un bandoneonista talentós, viu a l'exili a París després d'haver fugit de la repressió que s'estén a Amèrica Llatina. Ara només la música dóna sentit a la seva existència. La seva germana Marta ve a unir-se a ell: tots dos planegen tornar al seu país.

Repartiment[modifica]

Crítiques[modifica]

Com a El exilio de Gardel (Tangos), la pel·lícula canta l'angoixa de la condició d'exili. Amb tanta sensibilitat i sinceritat com Fernando Solanas, Hugo Santiago ens suggereix el patiment del desarrelament, el pes que pesa sobre els homes que viuen en “un país del no-res”” [2]

Premis[modifica]

El film va ser guardonat amb el Premi Cóndor de Plata al millor guió original de ficció per l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina el 1990.

Referències[modifica]

  1. ↑ Fabulaciones del exilio. Sobre Las veredas de Saturno, de Hugo Santiago PEor Laura Lattanzi]
  2. ↑ Michel Estève, Esprit, juliol 1986, p. 109

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Las_veredas_de_Saturno&oldid=32635841»