Laudelina de Campos Melo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1904  Poços de Caldas (Brasil) |
| Mort | 12 maig 1991 (86 anys) Campinas (Brasil) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afrobrasilers |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sindicalisme, drets de la dona i moviment negre al Brasil |
| Ocupació | treballadora domèstica, activista |
Laudelina de Campos Melo (Poços de Caldas, Minas Gerais, 12 d'octubre de 1904 - Campinas, 12 de maig de 1991), va ser una treballadora domèstica i activista sindical brasilera. Defensà els drets de les dones i de les treballadores domèstiques, lluità contra els prejudicis racials, la infravaloració de les dones i l'explotació de la classe treballadora. Fundà el primer sindicat de treballadores domèstiques del Brasil.[1][2][3][4]
Biografia[modifica]
Era filla de pares negres alliberats per la Lei do Ventre Livre, el 1871.[5] La seva mare era minyona i pastissera a la ciutat. El seu pare, llenyataire, va morir en un accident laboral quan Laudelina tenia dotze anys.[2][6]
Va deixar l'escola primària per cuidar els cinc germans més petits, mentre la mare treballava en un hotel, i aviat ella mateixa es va posar a treballar com a criada; va conèixer aleshores el racisme empresarial, l'explotació i les males condicions laborals del treball domèstic.[1][7][3]
A l'adolescència, ajudava la mare en la confecció de compotes, gelees i dolços casolans que eren venuts a la ciutat per augmentar els ingressos.[3] Als setze anys va ser escollida presidenta del Club 13 de Maig, que promovia activitats recreatives i polítiques entre la població negra de la seva ciutat.[7] Als vint anys, Laudelina es va traslladar a São Paulo; s'uní al Black Front Group, que aplegava entitats que lluitaven per aconseguir millors condicions per a la població negra.
Quan tenia 20 anys es va casar, amb Geremias Henrique Campos Mello i va anar a viure a Santos. Van tenir dos fills.[1][5][2]
Militància[modifica]
Laudelina, juntament amb el seu marit, va participar de l'associació Saudade de Campinas, grup que valorava la cultura negra a Santos. La parella es va separar el 1938 i ella va començar a treballar amb més intensitat en els moviments populars, polítics i reivindicatius, sobretot després d'incorporar-se al Partit Comunista de Brasil el 1936.[5][2] Aquest mateix any, Laudelina de Campos Melo va fundar la primera Associació de Treballadors Domèstics del país, tancada durant els anys del règim autoritari de l'Estado Novo, i que tornà a funcionar el 1946.[1]
Diverses altres associacions van començar a sorgir a la ciutat de São Paulo, sota la coordinació del professor Geraldo de Campos Oliveira, president del Club Cultural Recreativo do Negro i membre del partit Libertador.
Laudelina de Campos Melo també va treballar per a la fundació Frente Negra Brasileira, l'associació més gran de la història del moviment negre, que va arribar a tenir 30.000 afiliats al llarg de la dècada de 1930.
El 1948, la família per a la qual Laudelina treballava la convidà a fer de gerent de l'hotel-hisenda que posseïen a Mogi das Cruzes, on va romandre durant tres anys.
Amb la mort de la matriarca de la família, Laudelina de Campos Melo va tornar a Campinas, ciutat que donava preferència a les treballadores blanques, cosa que va dur Laudelina a protestar al Correo Popular per publicar anuncis discriminatoris.[5][3] Es va integrar al Moviment Negre de Campinas, participà d'esdeveniments que pretenien elevar l'autoestima de la comunitat negra, amb representacions teatrals o conferències, i fins i tot promovent, el 1957, un ball de debutants (Baile Pérola Negra) per a joves negres, al Teatre Municipal de Campinas. El 1961 va obtenir el suport del Sindicat de la Construcció Civil de Campinas per a fundar, en les seves dependències, l'associació de treballadores domèstiques, embrió del futur sindicat.[1][7][2]
L'Associació Professional Benefactora[modifica]
L'Associació Professional Benefactora de les Treballadores Domèstiques va estar en diversos fronts i lluites, en especial contra el prejudici racial.[2][3] Mil dues-centes treballadores domèstiques van assistir a l'acte d'inauguració de l'associació, el 18 de maig de 1961.[1][7] L'any següent De Campos Melo va ser convidada en la creació i organització de diversos sindicats en altres estats, participant també de moviments negres i feministes.
Perquè l'associació no hagués de quedar clausurada, a causa del cop d'estat de 1964, Laudelina va acceptar la integració en la União Democrática Nacional (UDN).[7] L'entitat va acabar dissociant-se, després que Laudelina emmalaltís el 1968 i, amb això, es desvinculés del moviment de treballadores domèstiques.[3] Va tornar a la direcció de l'associació el 1982, per insistència de les seves antigues companyes. El 1988, l'associació es va transformar en Sindicat de les Treballadores Domèstiques i va continuar lluitant en favor dels seus drets, combatent la discriminació de la societat, exigint millor remuneració i igualtat de drets socials.[1][2]
Laudelina de Campos Melo va morir el 12 de maig de 1991, als 86 anys, a Campinas. Deixà casa seva per al sindicat de la ciutat.[1][7][2][3]
Llegat[modifica]
El 1989 va ser creada l'ONG Casa Laudelina de Campos Mello,[8] dedicada a celebrar l'actuació i militància de Laudelina, fonamentals per a la conquesta del dret a la Carta de Treball i a la Sanitat Social.[1][7][3][4] L'entitat promou accions centrades en l'apoderament, l'autonomia econòmica, la producció i l'intercanvi de coneixements i també la formació i la qualificació professional de les dones negres.[6]
El documental Laudelina: Lutas e Conquistas –produït el 2015 en una col·laboració entre el Museu de la Ciutat i el Museu de la Imatge i del So (MIS), tots dos de Campinas– celebra la història de vida de la líder sindical. La pel·lícula combina la interpretació de l'actriu Olívia Araújo i fragments d'una entrevista amb l'activista realitzada el 1989.[9]
Heroïna de la Pàtria[modifica]
En virtut de la Llei Federal núm. 14.635, de 2023, el Congrés Nacional del Brasil va decretar la inscripció de la mineira en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic situat a l'interior del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, creat per honorar la memòria de les persones que millor van servir en la construcció i defensa del país.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «LAUDELINA DE CAMPOS MELO». Heróis de todo Mundo. Arxivat de l'original el 2019-01-01. [Consulta: 20 octubre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Error en arxiuurl o arxiudata.«[19 de dezembro de 2016 Conheça 8 mulheres que influenciaram a luta pelos direitos femininos no Brasil]». EBC.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Pinto, Elisabete Aparecida. Etnicidade, genero e educação : a trajetoria de vida de D. Laudelina de Campos Mello (1904-1991) (tesi). UNICAMP, 1992.
- ↑ 4,0 4,1 «Laudelina de Campos Melo, fundadora del primer sindicato de trabajadoras domésticas en Brasil» (en castellà). Heroínas, 20-02-2017. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Laudelina de Campos Melo». Guerreiras Pós-Abolição. Arxivat de l'original el 2016-12-19.
- ↑ 6,0 6,1 Terto, Amauri. «Laudelina Campos de Melo, a heroína negra que lutou para garantir direitos às domésticas no Brasil» (en portuguès). Geledés. Instituto da mulher negra, 13-11-2017. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Schumaher, Schuma. Dicionário Mulheres do Brasil de 1500 até a atualidade. Rio de Janeiro: Zahar, 2000, p. 566. ISBN 9788571105737.
- ↑ «Quem Somos» (en portugués). Casa Laudelina de Campos Mello. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ «Laudelina Campos de Melo, a heroína negra que lutou para garantir direitos às domésticas no Brasil», 12-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-05-21. [Consulta: 20 octubre 2019].
- ↑ Lima Neto, Francisco. «Saiba quem foi Laudelina de Campos Mello, a nova heroína da pátria» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 26-07-2023. [Consulta: 10 gener 2024].
Bibliografia[modifica]
- Schumaher, Maria Aparecida. Dicionário Mulheres do Brasil de 1500 até a atualidade. Zahar, 2000. ISBN 9788537802151.
