Laugerie-Basse
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic prehistòric  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Jaciments prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vesera | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Las Eisiás de Taiac (França) i Las Eisiás (França) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1979, 1979 (?a Sessió) | |||
| Identificador | 85-006 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 25 abril 1940 | |||
| Identificador | PA00082540 | |||
Laugerie-Basse és un jaciment arqueològic d'època paleolítica situat al municipi d'Les Eyzies-de-Tayac-Sireuil al departament de la Dordonya, al sud-oest de França.
Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1979, formant part del lloc «Llocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère» amb el codi 85-006.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un abric rocós, més que una cova, sobre la ribera dreta del riu Vézère. Té al voltant de quinze metres de profunditat i al voltant de cinquanta de llarg. El lloc no s'ha excavat íntegrament. Consta en realitat de dos abrics: l'abric clàssic i l'abric del Marseilles (abri des Marseilles).
Les excavacions dutes a terme durant els anys 1860 per Édouard Lartet no van registrar amb precisió l'estratigrafia del lloc. L'estratigrafia no es va establir fins a aproximadament la Primera Guerra Mundial: es distingeixen quatre fases magdalenianes, d'III a VI, durant el Würm IV. Entre els aproximadament 600 objectes trobats a Laugerie-Basse, destaquen diverses obres magdalenienques conegudes, entre altres una estatueta de dona de cap trencat anomenat «Venus impúdica» (Vénus impudique) descoberta pel marquès de Vibraye cap a 1864 així com una placa anomenada «Dona i ren» (Femme au renne).
Bibliografia[modifica]
- H. Delporte, L'image de la femme dans l'art préhistorique, Picard, París, 1993