Laurita
 Laurita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | RuS₂ |
| Epònim | Laura R. Joy |
| Localitat tipus | Tanah Laut, Banjar, Província de Kalimantan del sud, Indonèsia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.17 |
| Dana | 2.12.1.10 |
| Heys | 3.12.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls octahedrals, cúbics i piritoedres, grans redondejats i inclusions |
| Estructura cristal·lina | a = 5.61 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | isomètrica diploidal 2/m3 Pa3 |
| Grup espacial | pa3 |
| Color | ferro fosc; negre; blanc a gris o blavós en seccions polides |
| Exfoliació | perfecta en {111} |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 7 a 7,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 6,43 |
| Densitat | 6,43 g/cm³ (mesurada); 6,39 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica i opaca |
| Impureses comunes | Os, Rh, Ir, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lrt |
| Referències | [1] |
La laurita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita.[2] Va ser descoberta l'any 1866 a la província de Borneo Meridional (Indonèsia), sent nomenat així per Wöhler, el seu descobridor, en honor de Laurie, l'esposa de Charles A. Joy, un químic americà.
Característiques[modifica]
La laurita és un sulfur de ruteni simple, que com tots els del grup de la pirita són sulfurs d'un metall que cristal·litzen en sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'erlichmanita (OsS₂), en la qual la substitució gradual del ruteni per osmi va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, RuS₂, sol portar com impureses: osmi, rodi, iridi o ferro.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la laurita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en complexes ultramàfics i els seus jaciments plaers derivats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cooperita, braggita, sperrylita, osmi, iridi, platí o cromita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laurita |
- ↑ «Laurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
- ↑ «Pyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
- ↑ «Erlichmanite-Laurite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Galeria d'imatges de Laurites (anglès)