Leningradita

Leningradita
Fórmula química	PbCu₃(VO₄)₂Cl
Epònim	Sant Petersburg
Localitat tipus	Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BH.65
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BH.65
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.28
Dana	41.5.17.1
Heys	22.2.16
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,005(7) Å; b = 11,046(9) Å; c = 9,349(7) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	grup espacial 72
Duresa	4,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-014
Any d'aprovació	1988
Símbol	Lng
Referències

La leningradita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom per la ciutat de Sant Petersburg (anteriorment Leningrad), on es va investigar per primera vegada sobre aquest material.

Característiques

La leningradita és un vanadat de fórmula química PbCu₃(VO₄)₂Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1988. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leningradita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, niquelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd) i attakolita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, un volcà situat a l'óblast de Kamtxatka (Rússia). Aquest indret és l'únic en tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.